Tallers sobre masculinitats a Xile

* L'autor forma part de la comunitat de lectors de La Vanguardia A Xile, treball com a professional de SENDA Prevé Recol·lecta, un programa de prevenció del consum d'alcohol i altres drogues. Part del meu treball consisteix a fer tallers sobre masculinitats amb estudiants i capacitacions a docents i assistents de l'educació. En aquestes activitats em trobo amb situacions que em fan pensar en el poc que parlem de com aprenem a ser homes. Una vegada li vaig preguntar a un estudiant què significava ser home. Em va respondre que ser fort. Un altre em va preguntar si parlar de masculinitats significava ser gai. Em recordo d'aquestes respostes perquè mostren el que encara costa parlar d'aquests temes sense prejudicis. En els tallers que realitzo en escoles de Recol·lecta, he vist que moltes vegades les dones participen més, mentre que alguns homes fan bromes o es queden callats. No passa sempre, però és alguna cosa que m'ha cridat l'atenció. Parlar del que sentim o qüestionar certes idees sobre ser home encara pot ser motiu de vergonya enfront dels companys. Això també té a veure amb la prevenció del consum d'alcohol i altres drogues. En alguns grups, prendre molt o fer coses arriscades serveix per a demostrar que un és valenta. Dir que no vols consumir pot significar aguantar les burles. Si no parlem d'aquestes pressions, ens quedem solament amb una part del que viuen els joves. En una conversa, un encarregat de convivència escolar a Xile em va contar que gairebé totes les persones que s'acostaven a parlar amb el seu equip eren dones. Els homes apareixien principalment quan havien de fer-ho per alguna baralla. No puc generalitzar a partir d'aquesta experiència, però em va cridar l'atenció que els homes semblessin tenir més espai per a ser sancionats que per a parlar del que els passa. Mentrestant, en internet, la machósfera ofereix respostes a joves que se senten sols o rebutjats. Alguns dels seus referents els diuen que la culpa és de les dones o del feminisme i que han de #imposar per a aconseguir respecte. Em preocupa que aquests discursos trobin espai entre joves que no sempre compten amb altres llocs on conversar sobre les seves frustracions i les seves relacions amb els altres. En les capacitacions a docents i assistents de l'educació que realitzo en Recol·lecta, em preocupa que les masculinitats puguin acabar reduïdes a una activitat puntual. Es fa un taller, es conversa durant una estona i després tot segueix igual. Per a treballar aquests temes es necessita continuïtat, no sols la iniciativa d'un professional que aconsegueix obrir un espai de conversa. També he vist que són moltes vegades les dones els qui prenen la paraula quan parlem de gènere i masculinitats. Les professores i les estudiants participen, mentre alguns homes es mantenen al marge. Els homes adults també hem d'involucrar-nos.