El mapa del tallat a Barcelona: on és més car?

Quant costa un tallat a Barcelona? Depèn del barri. Un cafè que forma part de la rutina de milers de persones també pot servir per observar les diferències econòmiques d'una ciutat. Amb aquesta idea, l'estudi barceloní Domestic Data Streamers i el centre de recerca Cedra han impulsat El cens del tallat, un projecte de recerca i dades, però també una experiència interactiva per explorar què explica el preu d'un cafè sobre el lloc on es consumeix. La iniciativa parteix d'una pregunta senzilla: quant costa un tallat amb llet de vaca? Entre el 10 i el 23 de setembre del 2026, els responsables del projecte van contactar per telèfon amb 2.411 bars, forns, cafeteries i restaurants de la ciutat. Van obtenir 836 preus, amb una mediana d'1,70 euros. La recollida de dades va abastar els 73 barris de Barcelona, però l'anàlisi comparativa se centra en els 43 que disposen d'almenys vuit preus vàlids. Els preus també varien segons el barri. La Barceloneta té la mediana més alta (2,20 euros), mentre que la Verneda i la Pau i la Marina de Port comparteixen la més baixa (1,50 euros). La diferència entre els dos extrems és de 70 cèntims. En el cas de la Barceloneta, però, el resultat es basa en només vuit preus recollits. El projecte, en tot cas, no es limita a publicar una taula de preus. La web convida els usuaris a participar en una experiència interactiva en format de joc: han d'endevinar quant costa un tallat, comparar la seva estimació amb els preus recollits i consultar el mapa de Barcelona. També poden seleccionar un barri i veure com es relaciona el preu del cafè amb altres variables, com la renda dels residents o la presència d'allotjaments turístics. Sarrià i el Gòtic: dues realitats diferents Una de les comparacions que presenta l’estudi és la de Sarrià i el barri Gòtic. A Sarrià, la renda anual per persona és de 41.475 euros i la mediana del preu del tallat, d’1,80 euros. Al Gòtic, en canvi, la renda és de 22.248 euros i la mediana del cafè puja a 1,90 euros. La diferència també es reflecteix en la presència d’allotjaments turístics: el Gòtic té 32 anuncis d’Airbnb per cada 1.000 residents, davant dels tres de Sarrià. En el conjunt dels barris analitzats, els responsables de l’estudi observen una associació més estreta entre la presència turística i el preu del cafè que no pas entre aquest preu i la renda dels residents. La comparació, en tot cas, no demostra que el turisme sigui la causa directa dels preus més elevats. Així doncs, els resultats permeten identificar patrons i plantejar preguntes sobre l’economia local, però no establir per si sols una relació de causalitat. Una fotografia que es vol repetir Els autors, a més, plantegen repetir la recollida de preus el setembre del 2027 als mateixos establiments per observar com evolucionen els preus al llarg del temps.