Un llibre oblidat durant 120 anys porta a Cristina Ros a guanyar el Vaixell de Vapor

Qui no s'ha oblidat mai de retornar un llibre a una biblioteca? Vull pensar que aquestes coses encara succeeixen. Perquè si no, serà difícil que el lector pugui entendre l'abast del que va ocórrer en una escola anglesa, on un llibre prestat a la fi del segle XIX va trigar més de 120 anys a tornar a la seva prestatgeria. El responsable de semblant descuit va ser Arthur Edwin Boycott, un estudiant que acabaria #convertir en un reconegut científic britànic i que, en la seva joventut, es va emportar prestat un tractat sobre microscopis titulat The Microscope and its Revelations, publicat en 1875. Mai ho va retornar. L'exemplar va romandre durant generacions a la biblioteca familiar fins que la seva néta el va trobar entre més de 6.000 volums i va decidir retornar-lo. La història podria #haver quedat en mera anècdota però Cristina Ros ((Pallejà, 1989) ho ha convertit en novel·la, la seva primera novel·la, i ha guanyat amb ella la 42a edició del Premi El Vaixell de Vapor, dotat amb 6.000 euros. Després de trobar la notícia en The Guardian i tirar del fil, l'escriptora va imaginar en Un lladre genial (Cruïlla) quin hauria ocorregut si aquell estudiant oblidadís s'hagués quedat atrapat per sempre a la biblioteca. Així va néixer Arthur, un fantasma amb aparença de nen d'onze anys que porta gairebé un segle vagant entre prestatgeries sense que ningú pugui veure'l. Fins que apareix Maggie, una nena apassionada pels llibres que podria tenir la clau per a alliberar-ho. La novel·la, il·lustrada pels característics dibuixos d'Òscar Julve i dirigida a lectors d'entre 10 i 12 anys, reuneix dos personatges separats pel temps, els costums i la tecnologia, però units per la curiositat. Arthur procedeix d'un món en el qual les cartes s'escrivien a mà i els descobriments es feien mirant a través d'un microscopi òptic. Maggie viu envoltada d'ordinadors i dispositius digitals. Ell s'apassiona per la ciència; ella troba el seu refugi en la literatura. Al llarg dels seus 136 pàgines, tots dos hauran d'aprendre a #entendre, combinar els seus coneixements i descobrir que les seves diferències, lluny de separar-los, poden ajudar-los a resoldre el misteri. Entre recerques, experiments i cerques a la biblioteca, Ros construeix una aventura que també pretén bastir ponts entre dues disciplines que sovint es presenten com a oposades. “He volgut reconciliar el passat i el present, el món analògic i el digital”, explica Ros, que també reivindica que les ciències i les lletres no són compartiments estancs, sinó coneixements que es complementen i depenen els uns dels altres. De fet, el jurat del premi Vaixell de Vapor ha valorat precisament aquesta combinació d'imaginació, aventura i coneixement. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, Cristina Ros treballa des del 2012 en el sector editorial com a lectora professional i correctora.

És a dir, porta gairebé quinze anys llegint, revisant i treballant amb els manuscrits d'altres autors mentre intentava trobar un espai per als seus. En el 2019 va decidir #concentrar en la ficció i, encara que té diversos manuscrits acabats, cap havia arribat fins ara a les llibreries. “Aquest és el primer llibre que publico i encara sento que la paraula escriptora em ve gran”, reconeix qui, paradoxalment, porta tota la vida envoltada de paraules. És precisament aquesta relació amb els llibres la que també es reflecteix en la manera en com Cristina Ros entén la literatura infantil. Ros defensa que el plaer de llegir no hauria de #imposar ni #convertir en una obligació. “Ens convertim en lectors per diversió, no perquè ningú ens canti els beneficis de la lectura”, sosté. Per això reivindica que els nens puguin triar lliurement les seves lectures, sense importar si es tracta de novel·les, còmics o àlbums il·lustrats. Una filosofia que encarna Maggie, la protagonista de la seva novel·la, que acudeix cada tarda a la biblioteca simplement perquè allí és feliç. El Premi El Vaixell de Vapor, convocat per Cruïlla i la Fundació #SM des de 1984 per a fomentar la literatura infantil en català, reconeix així a una autora debutant que ha trobat la seva primera història publicada en un llibre que algú va oblidar retornar. En aquesta edició, el Premi Gran Angular, destinat a la literatura juvenil, ha quedat desert.