Més motius per deixar Gordon i Rodri bocabadats
Excel·lent. Deu de deu. És molt difícil, gairebé impossible, que el Barça pugui començar una temporada millor. Expectatives superades. L'equip de Hansi Flick va completar la primera desena d'enfrontaments oficials guanyats de forma consecutiva (vuit de Lliga i dos de Champions) amb un triomf al camp del Galatasaray que va exigir reacció a un inici dubitatiu (1-4). Ara el calendari es complica, amb tres partits que posaran a prova la contundent opinió de Joan Laporta, que va assegurar sense embuts que el conjunt que presideix practica "el millor futbol" del món. El Betis aquest dissabte, el PSG dimarts que ve i el Reial Madrid el pròxim 25 d'octubre estaran encantats de posar aigua al vi que fa setmanes que el barcelonisme degusta cada cop que s'asseu a veure jugar Lamine Yamal i companyia. Posant el focus en el duel d'aquest dimarts, només el doblet d'assistències de gol (la segona, precedida amb un driblatge de nou encuny) del davanter de Rocafonda va eclipsar el recital de Pedri González per silenciar l'infern turc. El de Tegueste va ser el futbolista en el qual el Barça es va recolzar per remuntar la diana inicial de Batrakov i allunyar els fantasmes de la primera punxada de la temporada. Si bé va demanar el canvi al minut 70 a causa d'una molèstia estomacal que ell mateix va confessar, va ser el segon jugador que més passades va completar dels 32 que van trepitjar la gespa. En va fer 69, de les quals dues van servir per generar oportunitats de gol. Però el més important no es mesura en estadístiques: va ser el far blaugrana a la zona de tres quarts, allà on s'estrenyen els espais i es cuinen els gols dels equips que, com el conjunt de Flick, solen trobar-se amb blocs baixos. El 2022, precisament a l'Ali Sami Yen d'Istanbul, Pedri es va presentar al món com un migcampista capaç d'aturar el temps. Va marcar un gol molt recordat després de fer caure dos defenses a dins de l'àrea amb dues fintes elegantíssimes. Quatre anys i escaig més tard, va tornar a embruixar els rivals a cada pressió i va fer jugar els seus companys amb entregues que sovint només ell pot executar. Un dels més beneficiats de la seva visió de joc és Anthony Gordon, que ha passat d'elogiar-lo com a rival –"Veure com manté la pilota és un aprenentatge per a mi", va dir l'anglès sobre el canari fa un any– a gaudir-lo des de prop. "He fet moltes desmarcades en la meva carrera que ningú ha vist, però ara tinc Pedri, que ho veu absolutament", va insistir Gordon en una entrevista recent, cosa que li ha valgut alguna crítica a Anglaterra. Sigui com sigui, l'ex del Newcastle ha tornat de l'aturada amb l'olfacte afinat. Acumula dos duels consecutius veient porteria. Una competència ferotge Un altre company admirat amb els moviments de Pedri és Rodrigo Hernández. Fa uns dies, en el marc del Barça-Getafe, les càmeres van tornar a enxampar el madrileny fent comentaris a la banqueta. "Quin jugador!", va exclamar.
