Les protestes violentes a França es multipliquen entre reivindicacions socials i educatives

Les violentes manifestacions que van tenir lloc el passat cap de setmana a França han provocat la crema de centenars de cotxes, el saqueig de comerços, centenars de ferits i fins i tot un mort. Però, qui està darrere d'aquestes protestes violentes? El que va començar com un moviment estudiantil en els suburbis de París i els territoris d'ultramar més pobres s'ha convertit en una convergència de reivindicacions per una educació pública de qualitat, la millora de les condicions laborals dels funcionaris i el rebuig a l'augment del cost de la vida. A aquestes demandes se suma el rebuig a l'auge de l'extrema dreta davant les eleccions de maig de 2027. Una part d'aquestes protestes ha derivat en actes violents que han portat a la imposició de tocs de queda en ciutats com París, Lilla, Niça o Lió. Una mobilització amb múltiples fronts Les protestes no responen a una única organització. El moviment estudiantil va començar al setembre en instituts de barris populars, on els alumnes denunciaven la falta de professors i la deterioració de les condicions d'estudi. A les mobilitzacions es van sumar també les universitats públiques. La Union syndicale lycéenne (USL) i la Union étudiante figuren entre les organitzacions que lideren les protestes estudiantils. Davant les contínues retallades i la falta d'inversió, els estudiants temen que, si torna a guanyar un partit de dreta o d'extrema dreta, hi hagi encara més retallades en educació. Per a molts joves de la perifèria, la deterioració de l'educació pública se suma a la percepció que la igualtat entre ciutadans francesos és cada vegada més difícil d'aconseguir. És el cas d'Elia, 16 anys, i dos amics seus que han acudit a fer costat als estudiants. "Estem desescolaritzats perquè el sistema francès ens ha abandonat, sobretot l'educació nacional". La jove de Seine-Saint-Denis, una de les regions més pobres de França, va haver de deixar el col·legi als 15 anys en tenir problemes d'aprenentatge i psicològics i no tenir suficient secundo escolar ni diners per a #pagar el suport. "Si véns de la perifèria, estàs fotuda", explica la jove. Aquest cap de setmana també es van sumar a les mobilitzacions les armilles grogues, que van sacsejar França en 2018 amb reivindicacions contra el preu dels carburants i el cost de la vida. Aquell moviment heterogeni, que no es classificava políticament, ja havia posat de manifest el malestar d'una part de la població davant les polítiques d'Emmanuel Macron. Vuit anys després, les dificultats econòmiques i el desgast del Govern han fet que les armilles grogues surtin de nou al carrer al costat dels estudiants. La pèrdua de poder adquisitiu i les dificultats per a arribar a fi de mes formen part del malestar social. En 2024, el 15,4% de la població de la França metropolitana vivia per sota del llindar de pobresa, el percentatge més alt des de 1996, segons l'Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics (INSEE).

Fa vuit anys les protestes d'aquest moviment també van desencadenar una ona de violència en tot el país que va ser reprimida durament per la Policia. Diverses persones trenca un aparador el diumenge a París.Matthieu RONDELAFP Els sindicats de funcionaris també s'han sumat a les protestes per a demanar majors salaris davant la inflació i més inversió en el sector públic. Sindicats com la #CGT, Solidaires o Force ouvrière van participar en les manifestacions al costat de professors i funcionaris dels sectors educatiu i sanitari. Des de 2017, el Govern de Macron ha aplicat retallades en pensions i prestacions per desocupació i sectors com la sanitat o l'educació pública s'han deteriorat davant la falta d'inversió. La societat francesa porta dècades veient com perd qualitat de vida per l'augment dels preus, inclosa l'habitatge, mentre trobar ocupació resulta cada vegada més difícil i el deute de l'Estat es dispara. D'altra banda, els joves de les perifèries de les grans ciutats, on van començar les protestes a principis d'octubre en Saint-Denis, són en molts casos fills o néts de migrants i veuen com l'extrema dreta els atribueix part dels mals que sofreix França, des de la violència sexual fins a la falta d'allotjament o la delinqüència. A més, Reagrupació Nacional ha proposat mesures que afecten les llibertats dels musulmans, com multar a les dones que portin vel al carrer, la qual cosa ha generat un gran fastig entre la població de confessió musulmana. El sociòleg Jean-François Amadieu considera que és inèdit que les grans explosions de violència tinguin lloc en el centre de les ciutats i en ciutats mitjanes quan abans solia ser en els suburbis on esclatava la violència. Això es deu al fet que la situació de malestar per la precarietat ja no es limita a les zones històricament més desfavorides. Per exemple, els centres educatius de les zones més pobres ja no són els únics que no tenen suficients llibres o taules, els col·legis en la capital parisenca sofreixen els mateixos problemes. També per la solidaritat que han generat les protestes entre la població més jove, que cada vegada està més connectada, fins i tot amb joves d'altres ciutats gràcies a les xarxes socials. Per a Séverine Mayol, sociòloga i professora de la Universitat de Nantes, els disturbis no obeeixen a una organització única ni a un moviment centralitzat. "El dissabte assistim al que el meu col·lega Manuel Cervera-Marzal va dir 'superposició de crisi i contestacions', no a un moviment massiu i coordinat", explica.

En la seva anàlisi, aquesta convergència s'explica per un comuna desafecció política: "Aquesta superposició és possible perquè existeix una crisi de confiança cap a les institucions que governen, molta desconfiança, fins i tot desafiament, cap als dirigents, els 'poderosos', i perquè aquesta crisi es troba amb un context econòmic i social, just després d'un context climàtic, que permeten que el cansament i la ràbia s'expressin". L'acusació del Govern a la ultraizquierda El ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, va assenyalar directament a l'extrema esquerra radical com a responsable de part dels atacs al mobiliari urbà i a les forces de l'ordre. Encara que les recerques policials encara no han esclarit qui són els responsables de la violència, Nuñez va parlar d'una "nebulosa molt organitzada" per a explicar que no es tracta d'un grup homogeni ni d'un solo partit o col·lectiu. Entre els grups d'extrema esquerra que han secundat les mobilitzacions de les últimes setmanes figuren col·lectius anticapitalistes, antifeixistes, anarquistes i marxistes. Davant la possibilitat que l'extrema dreta arribi al poder en els pròxims mesos, diferents grups d'esquerra han intensificat les seves crides a #mobilitzar. La tensió entre els grups d'un extrem i un altre ha augmentat després de la mort d'un jove de la dreta dura a Lió enguany a les mans de grups de ultraizquierda. El Govern ha acusat a Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa (LFI), i als grups d'extrema esquerra d'alimentar la violència. Mayol rebutja una lectura que redueixi els episodis violents a l'extrema esquerra. "Se sent molt dir que són forçosament grups de ultraizquierda, però un informe parlamentari de 2023 subratlla que també hi ha grups d'ultradreta que participen en aquesta mena de violències urbanes durant aquestes manifestacions", adverteix. Concentració en solidaritat amb els alumnes de secundària fa unes setmanes.JULIEN DE LA ROSAAFP Tampoc considera equiparables la protesta estudiantil i els autors dels saquejos: "La joventut dels barris es va mobilitzar primer com a estudiants de secundària, en els instituts de Sena-Saint-Denis i de la Vall del Marne, amb reivindicacions escolars concretes. Cal no confondre-la amb els autors de les violències, majoritàriament adults de 18 a 30 anys segons les primeres dades" Segons les xifres difoses per les institucions, afegeix, "prop del 90% dels detinguts són majors d'edat, sobretot homes d'entre 18 anys i la trentena". Segons Laurent Sorel, tinent d'alcalde de París del partit L'Après, escissió de LFI, la violència és conseqüència que el Govern ha desoït durant anys les protestes de la població. La còlera provocada per l'augment de la precarietat i la pressió policial ha fet, en la seva opinió, que "la tapa de l'olla de pressió surt-te". El dirigent considera fals que l'esquerra estigui alimentant les protestes violentes.

"Per descomptat, la majoria de la gent que està en les protestes és d'esquerres, però, quan hi ha un moviment tan ampli, no sols és l'esquerra. Hi ha joves de la perifèria que no necessàriament es reivindiquen d'esquerres", afirma Sorel. Mayol veu en aquest clima una oportunitat política per a l'extrema dreta. "El RN s'apropia d'aquests esdeveniments i guanya vots mitjançant la por i la coneguda mecànica de les imatges impactants que es repeteixen en bucle", conclou. La violència no pot #confondre amb el conjunt dels manifestants. Com explica Mayol, no es tracta d'un moviment massiu i coordinat, sinó d'una superposició de crisi i contestacions en un context de desconfiança cap a les institucions.