Martínez ha dibuixat la cortina de Manchester Unida Suïnes ruruïnes Hilli Jonathan Liepw

El defensor no pot ser culpat per l'equip contra la lluita, sinó que les seves crítiques van al cor del que ha anat malament al club.

El pitjor defensor que coneixes acaba de fer un gran punt. I no, ningú descriuria a Lisandro Martínez com la persona ideal d'escriminar a Manchester Undisquedis indiferents a la temporada , donat que els seus errors defensidors d'alt perfil contra Fulham i Totenham són part responsables d'això. Manveen Weirkstad, que intenta trobar el paio que va fer això, l'Atlant Martínez burbles a Amazon primer després de l'Antético Madrid el dimarts a la nit, vestit amb una disfressa de gos calent i llençant-se els braços en innocència.

Per aquells que no tenen cap interès en involucrar-se amb el que Martínez realment havia de dir, això només serà suficient raons per ignorar-lo. Ja pots sentir la siquemishitat dels antics jugadors per a qui la violació d'un omertà és el veritable pecat cardinal aquí, un membre fantasma que encara fa anys després d'arribar a una sala de tocador. L'Identificació va dir que el Wayne Rooney. ManveenI no sento que he fet el dret, Ashley va acordar Young. Les coses no s'acaben bé, nano,íem l'Alkton Rio Ferdinand va observar el seu podcast.

Però la reducció del missatger sempre serà més fàcil que escoltar el missatge, fins i tot si les vistes de MartínezUschs són àmpliament compartides a l'habitació dels Estats Units . Si la pluja del cas legal de Manchester City ha demostrat alguna cosa, és autòcrats de futbol en anglès en contra de la repugnència d'escultinar els propietaris i executius que tenen més influència sobre l'esport que qualsevol altre. Homes a les botes, no amb homes vestits. Ei, vigila la pilota. Es mou!

Tots els mateixos, en Zinks val la pena analitzar exactament el que Martínez es queixava, perquè va dir que va ser molt més complex del que podria aparèixer a primera vista. El jugador crida a bord a l'Ebrid, i específicament el director Techcnològic Jason Wilcox, que ha fallat en invertir suficientment en el esquadró durant l'estiu. Això va ser un estiu en el qual el Regne Unit va portar a tres campsterers (Indré Santos, Youri Cullelmans, Carlos Baleba), un objectiu de reserva (Karl Darlow), ningú enfront i ningú a la defensa. Fins ara tan simple.

Però deixa que els dígits comencin a examinar els fils. Per què els Estats Units no van comprar un defensor a l'estiu, tot i perseguir negocis per Lewis Hall i Myles Lewis-Skely? Perquè no van poder vendre cap defensor. No hi havia cap interès en Diogo Dalot o Noussair Mazaraoui, ni en Harry Maguire, ni en Luke Shaw o Martínez, que els contractes estiguin al costat de l'estiu en qualsevol cas. Aquest és el producte de decisions de reclutament que van prendre i es van signar fa anys. Però per què els Estats Units, un dels clubs més lucratius del món, han de vendre per primer lloc?

Potser per la mateixa raó per la qual van baulkejar en el preu de demanar a l'Elliot Anderson i van decidir signar els Santos inconsistents i el adequat, però sobrepromotelat Lligat Lligadors: això és un club en mesures d'austeritat, la part de la qual Jim Ralliff ha estat furiosament cost de tall i fixació de preus, determinat als anys d'exces...