Angélica Liddell: "Per a mi turisme i feixisme són el mateix"

Angélica Liddell no vol que l'enterrin, sinó que la devorin: "Si em moro ara mateix, llanceu-me perquè m'esquarterin i se'm mengin", ha dit aquest vespre en la conversa que ha tancat la primera jornada de la Biennal de Pensament. "M'agradaria ser víctima de canibalisme. En el fons l'erotisme té molt de canibalisme. Que no quedés res per enterrar, que quedés als estómacs, que passés a la sang, a les cèl·lules", ha reblat Liddell, que ha conversat amb l'escriptora Luna de Miguel per presentar la seva primera novel·la, El silk road (Malas Tierras), i el poemari Pido el fin de la vida (La bella Varsovia). Si no, li agradaria acabar al cementiri de Montparnasse, on visita referents com Marguerite Duras, Samuel Beckett, Baudelaire i Cioran, "amb una làpida que no digui res". "Tot i que tant és: encara que hi posi el nom, ningú no sabrà qui soc", deixa anar. En la xerrada, titulada Estranys a la ciutat, Liddell ha dit que els cementiris són "l'única tija de rosa a què aferrar-se, l'única possibilitat de bellesa" en unes ciutats on la bellesa "s'ha anat xuclant com un os de gos, per culpa de la barbàrie turística". Per això les viu a través de la literatura: "Cristina Morales deia que masclisme i feixisme són el mateix. Doncs per a mi turisme i feixisme són el mateix". A Mèxic, Liddell va anar a buscar la porta on Burroughs va disparar per accident a la seva esposa i va recórrer el Torí de Cesare Pavese fins a l'hotel on es va treure la vida: "Estava en el mateix procés: el mateix procés de dol, el mateix procés de mort". També ha elogiat Roberto Bolaño: "Amb Bolaño arribes a Barcelona i la veus diferent, la veus a través dels ulls de Bolaño". El que la captiva són les "catedrals humanes". "Els nuclis antics no són més que nius de buit i closques", però "si saps mirar" hi ha les persones "que viuen als marges més absoluts de la societat", una idea que relaciona amb el Diari d'un lladre, de Jean Genet, i amb la protagonista de la novel·la, una gaijin. "De res no em serveix veure una catedral bonica amb 500 estúpids al meu voltant", diu. Però alerta que l'extrema dreta se n'aprofita: "Pasolini deia que si ara mateix arribessin els nazis trobarien tot el teatre fet. Hi ha un feixisme de l'home comú que s'ha estès". A partir de La frontera, de Can Xue, sobre els desplaçats per la presa de les Tres Gorgues, ha parlat del desarrelament i la xenofòbia. "Soc una ciutadana europea molt integrada", diu. Però ha rebut "el racisme més ferotge i més nazi a Estocolm". "Sentir el racisme és una oportunitat enorme. Si sempre ets al lloc adequat, et converteixes en una conformista". El silk road neix d'una "passió irracional i delirant" pel Japó, que viu com "un amor no correspost": "Els japonesos tenen una cultura absolutament racista que nosaltres no toleraríem. La nostra societat és molt més hipòcrita". Per acabar, ha defensat que els dos llibres no són contradictoris: "El desig de mort m'acompanya des que vaig néixer, és la meva malaltia.