Espanyols als quals el Suprem ha arrabassat el vot: "És una greu violació de drets, recorreré"

Diversos argentins nacionalitzats espanyols parlen amb eldiario.es després de la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el seu dret al vot per als comicis del 29 de novembre i molts prometen recórrer la decisió pesi a l'escàs marge de maniobra

El Suprem ordena suspendre el vot de 163.020 espanyols malgrat que el Govern el considera “materialment impossible”

Aquest dilluns, el Tribunal Suprem va confirmar que suspèn el dret al vot en les eleccions del 29 de novembre a més de 160.000 espanyols que es van acollir a la llei de néts, excepte a aquells que comptin amb un certificat de l'autoritat consular que acrediti que van aportar documents de l'exili dels seus avantpassats per a accedir a la nacionalitat.

Molts dels afectats són argentins nacionalitzats, que mostren el seu rebuig a la decisió del Suprem. “És un menyspreu i, des del punt de vista jurídic, una greu violació dels drets constitucionals enmig d'un procés electoral”, afirma a eldiario.es l'advocat Juan Manuel Martínez Chas, qui va obtenir la ciutadania en 2025.

El Tribunal Suprem va donar un termini de cinc dies per a presentar la documentació que demostri que els espanyols que van emigrar entre 1936 i 1955 van fugir de la Guerra Civil o de la dictadura de Francisco Franco per raons polítiques, ideològiques o d'orientació o identitat sexual. Sobre aquest tema, Martínez Chas assenyala que “el parany és que es prioritza una postura política, sense donar possibilitat de defensa als afectats amb uns terminis molt minsos. Això posa en destrets als consolats per a veure com fan per a verificar els expedients”.

l'Argentina va ser el país en el qual es van presentar més sol·licituds per a obtenir la nacionalitat espanyola per part dels descendents d'exiliats espanyols, en virtut de l'anomenada llei de néts, una disposició inclosa en la Llei de Memòria Democràtica de 2022. El Consolat General d'Espanya a Buenos Aires va rebre 645.000 sol·licituds, de les quals ja estan nacionalitzades unes 30.000 persones. D'aquests últims, menys de la meitat ha demanat l'alta en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA).

Per a poder exercir el dret al sufragi en aquests comicis generals, es necessita aparèixer en el cens de residents a l'estranger, tancat per a aquests comicis a 1 d'agost de 2026. Segons les dades aportades pel Govern de Pedro Sánchez al Suprem, són 163.020 el nombre d'afectats.

L'advocat Martínez Chas, l'avi del qual va arribar com a exiliat de La Corunya, Galícia, sosté que “la Constitució estableix l'obligatorietat de l'Estat espanyol de garantir el dret a vot dels espanyols que es troben en l'exterior”. “Sóc nacionalitzat d'origen. Al setembre vaig fer una presentació al Defensor del Poble a Espanya i en aquests dies l'ampliaré. Ja vaig fer una presentació en el consolat. Estic veient si puc apel·lar davant el Tribunal Suprem. Interposaré els recursos que estiguin al meu abast per a poder votar”, afirma a aquest mitjà.