Habitatge: el 0,47% del pressupost

Entrem en precampanya electoral i les bajanades econòmiques es disparen. Avui us vull parlar dels pressupostos generals de l’Estat i del destí dels nostres impostos. Per cert, uns pressupostos que fa cinc anys que estan prorrogats. D’entrada, cal aclarir que no s’hi inclouen les partides gestionades per les comunitats autònomes. El pressupost general de l’Estat de l’any 2023 va ser de 400.009.284.470 euros (gens malament). La gran majoria dels ingressos, com passaria en una empresa, provenen dels tributs i les cotitzacions que paguem: IRPF, IVA, cotitzacions socials, etc. Per definició, els impostos no es paguen amb una finalitat específica. I és més, les partides del pressupost no tenen per què complir-se. Com a exemple, penseu en la inversió en infraestructures que es pressuposta per a Catalunya, i la que s’acaba executant a la pràctica. Del total del pressupost, el 42% es destina a pensions, el 4,7%, a l’atur i el 4,95%, a altres prestacions socials, com l’ingrés mínim vital. A partir d’aquí, el 7% es destina al deute públic i el 2,7%, a defensa. Si deixem de banda les transferències a les comunitats autònomes i a altres serveis generals de l’Estat, entrem en un apartat en què cap partida supera el 2%. Tot i que insisteixo que les comunitats autònomes hi contribueixen en grau més alt, el pressupost general de l’Estat destina un 1,5% a sanitat, un 1,09%, a educació i un 0,76%, a subvencions al transport. I sabeu quant es destina al gran tema de les últimes setmanes? Un 0,47% del pressupost va a habitatge i promoció. Per tant, quan uns us diguin que incrementaran l’estat del benestar i uns altres prometin rebaixar els impostos, penseu en aquestes dades i en què sempre és culpa de l’altre. El gran problema és quan no complim el pressupost, gastem per damunt i hem de demanar deute públic. En parlem la setmana vinent.