Terror en el supermercat

Demano perdó d'entrada als meus coetanis boomers per titular aquest article amb una de les frases d'una de les cançons d'Alaska i els pegamoides que triomfaven en els anys 80 del segle XX, però és la que millor defineix l'ocorregut en centenars de supermercats de França, Bèlgica i els Països Baixos aquesta setmana, quan un grup de hackers va manipular a distància els sistemes de refrigeració d'aliments i va provocar la deterioració de tones de comestibles. S'atribueix a l'enginyer aeroespacial estatunidenc Edward A. Murphy jr. la sentència que coneixem com a llei de Murphy . Té moltes versions, perquè el mateix autor només la va pronunciar entre els seus col·legues i mai la va deixar per escrit. Hem arribat a assimilar-la com “si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament”, però la versió que el fill de Murphy va donar com més precisa és que “si hi ha més d'una manera de fer un treball i una d'elles culmina en desastre, algú el farà d'aquesta manera”. És el que sembla haver passat amb els refrigeradors dels supermercats. A ningú se li va ocórrer que existia una vulnerabilitat important en el control de la temperatura dels aparells que conserven els aliments. La cadena de distribució dels alimento és una infraestructura essencial bàsica encara que sigui privada, però ningú semblava haver-ho vist. No sols l'electricitat, els combustibles i l'aigua han d'estar protegits de forma reforçada contra els ciberatacs. . El manteniment dels aparells requeia en empreses externes a les cadenes de supermercats afectats. Els hackers van modificar de dos a tres paràmetres dels aparells per segon, per la qual cosa sembla que l'atac va ser automatitzat. Les temperatures dels termòstats van arribar a #fixar dels -22 °C amb els quals treballen habitualment els congeladors als 150 °C. Sembla una broma que l'accés a distància per a controlar les màquines refrigeradores tingués com a nom d'usuari el genèric dels administradors de sistemes (admin) i la data del dia com a contrasenya. Els qui van dissenyar aquesta estructura degueren considerar genial que es pogués accedir a aquests aparells des de pàgines web, a l'abast de qualsevol, així que Murphy estaria orgullós d'ells per provar que el seu enunciat continua sent cert. El CERT-#FR, l'organisme governamental francès per a la ciberseguretat, ha explicat que és molt probable que es repeteixin aquest tipus d'atacs. “Mantenir un equip exposat a internet sense pegats de seguretat és exposar-lo a una alta probabilitat de ser compromès”, assegura aquest ens públic. Ni tan sols ha fet falta una intel·ligència artificial per a descobrir-nos el fràgils i previsibles que podem ser. Per això, espanta pensar quines noves inseguretats tenim en el nostre sistema que encara no hem vist. Se m'ocorren algunes, però millor no les dic.