Pilar Rubio: "Sóc molt insegura, per això no deixo res a l'atzar"

Es va acabar entrenar amb la primera samarreta de propaganda que hi havia per casa. Per a Pilar Rubio (Madrid, 17 de març de 1978), la moda fitness ha evolucionat tant en els últims anys que ja no sols acompanya l'hora d'esport, sinó que influeix en com ens sentim i fins i tot en l'autoestima. "Quan m'aixeco, m'agrada posar-me un conjunt amb el qual em vegi bé, m'ajuda amb l'actitud: et veus més poderosa i et ve de gust més moure't", defensa la presentadora, que presenta una col·lecció de 13 peces dissenyades per ella per a Selmark. La també model ha presumit de músculs enfundada en les seves peces esportives i ha compartit amb JO DÓNA els hàbits que li funcionen, com s'organitza i aconsegueix que els seus fills, dels quals ha confessat que van estar dos anys sense pantalles, es mantinguin lluny del mòbil. Com és un dia de la teva vida?En aquest treball no hi ha dos dies iguals: un dia presento una línia que he creat, un altre una gala, un altre estic en un programa... No hi ha un horari fix, però tinc els meus obligatoris: entrenar i menjar bé. Avui no he pogut fer exercici perquè era massa aviat, però quan això passa, entreno més tard. I menjar per a nodrir-me no ho negocio: vull estar sana i tenir la ment activa. A quina hora sols aixecar-te?Avui m'he despertat a dos quarts de quatre i ja no podia dormir perquè estava emocionada amb el llançament de la col·lecció, i a més el meu cos estava inquiet per dins. Però normalment m'aixeco a les 6.30 o a les 7.Com a esportista, què has tingut en compte a l'hora de sentir-te femenina però mantenir un disseny tècnic i funcional en la col·lecció?Abans jo tallava mitjanes de colors per a fer-me mànigues, però ara ja no podem optar per una samarreta qualsevol. La roba tècnica la utilitzem en el dia a dia, alguna cosa que abans no concebíem: ha evolucionat tant que et permet veure't bé, elegant o amb rotllo anant a treballar, i a més anar còmoda. A vegades fins i tot et poses una americana damunt, perquè som dones tot terreny. El més fort és que hi ha dones que ni tan sols entrenen i porten roba tècnica diàriament, perquè és còmoda i t'acompanya en el moviment. Ha arribat un moment en el qual el disseny és tan important com la comoditat i la funcionalitat. És com estar tot el dia en pijama a casa o vestir-te: et canvia l'actitud, el llenguatge corporal, la postura. Amb la roba esportiva passa el mateix: la predisposició quan vas ben vestida a entrenar és diferent. I quin és el teu objectiu amb aquesta col·laboració?Vull que la roba t'ajudi a sentir-te més còmoda i no sigui una càrrega més: tenim ja moltes coses damunt. Ha de ser tan fàcil de portar que et serveixi per a qualsevol moment, no sols per al cap de setmana. Per això he volgut una col·lecció amb colors i línies que puguis adaptar a qualsevol passeig, al teu dia a dia i fins i tot al treball. Darrere hi ha molts mesos de treball, pensant en patrons i en teixits pràctics i resistents, i sobretot en què sigui única.

Ells porten 50 anys treballant roba íntima, corsetería i moda de bany: és una empresa de dones que crea roba per a dones. Tenen aquest know-how, i aplicar-lo a la roba d'esport no s'havia fet fins ara.Sempre has optat per entrenador personal i vas comentar que t'encantava la boxa. Amb tanta disciplina nova a Madrid, com els centres de Pilates Reformer o l'Escombra, has provat alguna que t'hagi enganxat? L'any passat vaig estar a Los Angeles dues o tres setmanes i, per a continuar entrenant, vaig veure un lloc que es deia AMR de classes guiades d'entrenament de força i resistència, però molt, molt intens. No sé si ha arribat ja aquí, però em va agradar provar-ho. Vaig comprovar que, encara que creguis que estàs fort fent un esport, quan canvies a una altra disciplina treballes altres grups musculars que no sabies que existien, i et sents com si no haguessis fet res en la teva vida.Tots els dies aconsegueixes treure la teva hora per a entrenar?Una horita, sempre. No em demanis més. A més, m'agrada concentrar-ho tot: no dilatar-ho en el temps ni estar descansant entre sèrie i sèrie. Jo faig descansos actius. Si acabo de fer una sèrie de cames, mentre descans faig una de braços. I així, en una hora, m'ho llevo de damunt.Desdejunes abans o després de l'esport?Mai desdejuni abans d'entrenar, prefereixo després, sense l'estómac ple. A penes tom cafè, em resulta estrany. Si un dia em ve de gust, genial, però no el necessito tots els matins. No vull estar condicionada a res. Desdejuno aigua, unes truites i fruita. No tinc manies o supersticions: hi ha gent que, per a fer un examen, necessita #posar la seva polsera del col·legi. Però imagina't fer un repte i pensar que no t'ha sortit per no haver-te-la posat. Tot això ha de quedar en un segon pla.Tu, que portes tants anys entrenant, com vius aquesta nova ona del fitness?És veritat que ara som més conscients de tots els beneficis, i que tenim un munt de possibilitats que abans no hi havia. Només anaves al gimnàs i sofries amb pesos o aeròbic. Tot ha canviat a millor pel món obert de possibilitats que hi ha i, sobretot, perquè crec que la gent s'està donant compte dels bons resultats. La gent ja no consumeix tant d'alcohol, per exemple. Ja no surt tant a la nit, segons llegeixo. Jo fa anys que no surto. Perquè la gent s'ha adonat que també t'ho pots passar bé creant una comunitat de persones que corren totes juntes. És buscar plans alternatius, divertits, que no siguin una esclavitud, sinó alguna cosa per a gaudir. Em sembla bé aquest canvi i aquesta ona que s'està vivint. Crec que és positiva per a tota la societat i que evitarà que molts passem per l'hospital abans d'hora. Sembla que el benestar s'ha convertit en una llista de tasques enorme que també estressa. A tu et passa?#Cuidar està bé, sense #obsessionar, perquè no pots abastar tots els suplements que existeixen, més totes les màquines, més totes les disciplines... Tot no es pot.

En cada etapa de la teva vida, has de triar el que realment a tu et funciona.I a què atribueixes que siguin més les dones que busquen comunitats esportives, com a clubs o retirs?Les dones hem entès que, si ens unim, som molt més fortes i podem gaudir de més coses. Ja no veiem l'esport sol com una manera de millorar el nostre físic: també millora la nostra salut mental i les nostres expectatives, i ens dóna una força física, però també una força mental. Estar en comunitat amb altres noies que comparteixen de manera positiva el que aprenen et dóna un poder enorme. Poder compartir-ho amb altres dones és salut. És maravilloso.si només poguessis invertir en una cosa per a cuidar-te més i sentir-te millor, què seria?A nivell de nutrició, el millor és parlar amb un professional. Una consulta amb una nutricionista no suposa una gran despesa i els beneficis són enormes, perquè et guia en el que et ve bé a tu. És alguna cosa en el que jo invertiria.Sempre et pregunten com arribes a tot: cuidar dels teus fills, aprendre guions, estar en programes, treure temps per a entrenar... Però, a quantes coses renuncies per a aconseguir-ho?Perquè com totes les dones. Sempre que tries has de renunciar a una altra cosa, perquè el temps i els recursos són limitats. Tu decideixes a qui el vols dedicar. De moment no tenim un clon per a estar en dos llocs alhora. És impossible que entri tot el que vols. Surt com es pot, normalment llevant-te hores de somni. Ahir, a les deu o onze de la nit, estava fent la compra per internet: el peix, la carn... perquè no em dóna temps d'anar al supermercat. Però aprofito aquests avanços de la tecnologia. A més, les dones tenim una càrrega silenciosa que no es veu: estar administrant i organitzant-ho tot. Que si els metges, que si les vacunes, que si les reunions... I després el treball, entrenar... Així que ja no vaig de compres, quan necessito alguna cosa, internet.Com a mare, què et sembla prohibir els mòbils als menors?Prohibir-li-ho sense donar-los una explicació no serveix de res: ells no ho veuen com una cosa dolenta i ho faran d'amagat, a casa d'un amic o on sigui. Jo vull que siguin conscients del que es perden i de com els nens van perdent energia amb el mòbil. Realment crec que no és bo, i ells s'han adonat. És una de les moltes converses que tenim sobre això. Fa dos o tres anys vaig canviar el xip. Cada 1 de gener els demano que escriguin el seu propòsit per al nou any, i un em va dir: "Vull ser el millor jugant al Fortnite". Vaig pensar: "Aquest és el teu propòsit?". Des d'aquest moment, fos pantalles: van estar un parell d'anys sense elles.I la tolerància a la frustració, com la maneges?És que no estan frustrats. S'han adonat que el bo és el que fan ells, no el que fan els altres. Hi ha vegades que em diuen: "Mamà, vull veure un vídeo de taurons". Perquè venja, ho veurem. O una pel·lícula, o uns dibuixos animats, per descomptat. El que no vull és que sigui tot el dia així.

A mi no em sembla necessari, i tala la comunicació i la imaginació dels nens. A la meva casa no passarà això.Quins hàbits et serveixen més per a mantenir-te en equilibri i connectada amb tu?El temps és limitat i cal aprofitar-lo al màxim, així que ho tinc tot molt estructurat: sóc una persona molt quadriculada. A mi m'ajuda tenir un horari. Sempre organitzo el dia la tarda anterior, perquè si em descontrolo, em costa moltíssim més. Sóc una persona molt insegura, per això no puc deixar res a l'atzar. Haig de tenir-ho tot controlat, preparat i treballat, perquè no confio que en qualsevol moment soni la flauta i surti tot bé. Confio en el treball. Com no em crec res, prefereixo deixar assegurat tot el que pugui assegurar. Tampoc crec en Déu, així que no vindrà a ajudar-me. No crec en la sort: crec en variables que un dia t'afavoreixen i un altre et perjudiquen.