Un soldat ucraïnès, a la banqueta pel sabotatge del gasoducte Nord Stream

L'oficial de les forces especials Serhii Kuznetsov nega la seva implicació en les explosions de 2022 que van causar greus danys en els oleoductes

La Fiscalia alemanya acusa a Ucraïna d'ordenar el sabotatge dels gasoductes Nord Stream

Un soldat ucraïnès serà jutjat a Hamburg acusat de participar en un dels actes de sabotatge més descarats de la història europea de la postguerra: l'atac de 2022 contra els gasoductes Nord Stream entre Rússia i Alemanya.

Serhii Kuznetsov, un oficial de les forces especials de l'exèrcit ucraïnès, està acusat per la fiscalia de ser còmplice de crims de guerra en atacar infraestructures civils, provocar una explosió, causar danys materials i interrompre els serveis públics.

Kuznetsov, que en l'obertura del judici el dimecres serà identificat únicament com Serhii K a causa de la legislació alemanya en matèria de protecció de dades, va ser esmentat amb el seu nom complet en una ordre d'extradició. Se l'acusa d'haver preparat i dut a terme la detonació d'almenys quatre artefactes incendiaris de fins a 27 quilos de pes a una profunditat d'uns 80 metres sota la mar Bàltica, prop de l'illa danesa de Bornholm.

Es creu que comptava amb sis còmplices, entre ells quatre bussos d'aigües profundes, un expert en explosius i un capità de vaixell, els qui presumptament van utilitzar un iot llogat i explosius controlats per temporitzador. Tant ell com el seu país neguen qualsevol implicació en els atacs.

Les explosions van tenir lloc el 26 de setembre de 2022 i van causar greus danys als gasoductes que s'havien construït per a transportar gas natural rus entre Vyborg, en l'oest de Rússia, i Lubmin, prop de Greifswald, en el nord d'Alemanya.

Les explosions van provocar el trencament dels gasoductes Nord Stream 1 —la principal via de subministrament de gas de Rússia a Alemanya abans que Moscou tallés el subministrament a l'agost de 2022—. També van danyar el Nord Stream 2, que estava llest per a transportar gas, però que mai va arribar a #posar en funcionament després que Alemanya suspengués el seu procés d'autorització just abans de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia.

Els atacs es van produir mentre els països europeus intentaven deixar de dependre del subministrament energètic rus com a reacció a l'agressió del Kremlin.

Van posar de manifest la dependència d'Europa —i, en particular, d'Alemanya— del gas rus, a més de destacar l'opacitat de les operacions clandestines en temps de guerra.

Els analistes en matèria de seguretat van culpar inicialment a Moscou de l'atac. Rússia ha negat la seva implicació i, al seu torn, ha culpat als EUA, que ho ha negat amb igual vehemència.

No obstant això, al juliol, la fiscalia alemanya va acusar les autoritats “estatals” ucraïneses d'ordenar l'atac, argumentant: “L'objectiu era interrompre de manera permanent el subministrament de gas a través dels gasoductes i impedir que Rússia utilitzés els ingressos del comerç de gas natural per a…