Viatge al Machu Pichu africà, origen de la llegenda de les mines del rei Salomó

Si hi ha un lloc de l’Àfrica que val la pena visitar per comprendre el misteri profund del continent, aquest és el Gran Zimbàbue. Es tracta d’unes ruïnes enigmàtiques que s’alcen al sud-est de Zimbàbue, prou lluny de la capital, Harare, i de la segona ciutat del país, Bulawayo, com perquè la majoria dels circuits turístics les ignorin. Gran error, ja que quan camines entre les muralles del Gran Zimbàbue, o quan puges a les fortificacions de la part alta, t’adones que l'Àfrica és molt més del que diuen els historiadors que s’entesten a narrar la història de l'Àfrica a partir de l’arribada dels primers exploradors. Les ruïnes del Gran Zimbàbue, que hi ha qui defineix com “el Machu Picchu africà”, són la construcció més important que es va fer a l’Àfrica subsahariana. Es creu que tenen l’origen en el segle XII, que va ser la capital de l’Imperi Monomotapa, que s’estenia entre Zimbàbue i Moçambic, i que acollia més de 20.000 habitants. Els seus pobladors intercanviaven or i altres productes amb els comerciants europeus i asiàtics que arribaven amb vaixell a les costes de Moçambic i en caravanes al Gran Zimbàbue, fins que un dia els seus habitants van abandonar la població per anar a viure a altres indrets. Sigui com sigui, passejar avui entre les ruïnes del Gran Zimbàbue, per un paisatge genuïnament africà esquitxat amb jacarandes en flor, és una experiència única. Una gran civilització Quan els primers portuguesos van arribar al Gran Zimbàbue, al segle XV, l’Imperi Monomotapa ja anava de baixa, però es van quedar sorpresos amb la monumentalitat i l’extensió de les ruïnes, que ocupen un radi de set quilòmetres quadrats. La perfecció dels encaixos de les muralles, fetes amb pedres tallades a mà, la van atribuir a la intervenció d’una civilització vinguda del nord. Més endavant, els primers arqueòlegs que van estudiar les ruïnes van insistir en aquesta hipòtesi, ja que pensaven que els africans no eren capaços de fer construccions com aquesta. Amb els anys, però, ha quedat clar que el Gran Zimbàbue el van construir els africans. El Gran Recinte i el Complex del Turó són els dos llocs més destacats de les ruïnes. Al primer, les altes muralles i una misteriosa torre cònica plantegen preguntes al visitant, mentre que, en el segon, la fortificació i el palau, juntament amb les grans vistes, deixen bocabadats els que hi arriben i els permeten imaginar l’esplendor d’aquesta civilització. Unes aus esculpides en pedra, molt probablement àguiles, van ser una de les troballes destacades de les ruïnes. El 1889, un missioner alemany, Wilhelm Posselt, en va comprar una a un cap tribal i la va vendre al milionari anglès Cecil Rhodes. Li agradava tant que la tenia a la seva biblioteca de Ciutat del Cap. Actualment, és un dels símbols de Zimbàbue i apareix tant a l’escut com a la bandera del país.