El ‘bromance’ estèril dels tirans
Anys enrere era lectora de còmics de contingut per a adults gais. És a dir, històries de gais i les seves aventures i desventures. Recordo que en un d’aquests còmics de l’autor alemany Ralf König un dels personatges deia a l’altre: “S’acabarien les guerres si, en lloc d’enemistar-se, els líders polítics es fiquessin al llit.” Per l’època en què estava escrit a l’original, em penso que l’alemany es referia a Reagan i Gorbatxov. He pensat en Ralf König a propòsit de l’últim episodi de geopolítica rosa que ens han regalat Trump i Putin. Els titulars deien així: Trump i Putin tenen una conversa de noranta minuts per telèfon i cap dels dos no volia penjar. La decisió d’aixecar les sancions russes sobre el dièsel feia dies que estava presa d’amagat de l’opinió pública –ja hi havia vaixells prop dels EUA quan s’ha fet pública la notícia–, però ho vam saber oficialment l’11 d’octubre, arran d’una trucada entre el líder rus i el nord-americà. És quasi corprenedora, la farsa homoeròtica dels nostres tirans, si no fos pels maldecaps que a tots plegats ens provoquen.
El 3 de novembre, els estatunidencs decidiran si aproven aquesta primera meitat del segon mandat de Trump. El president no ha perdut el temps i ha aixecat les sancions al dièsel rus, en un gest propi d’ell, és a dir, totalment contrari als interessos de qui se suposa que són els seus aliats geopolítics –els EUA són la peça indispensable de l’OTAN, almenys per ara, almenys encara. Trump mira desesperat d’escombrar cap a casa perquè necessita amb urgència que baixi el preu del carburant. Si som francs, el món sencer ho necessita, i que el preu estigui pels núvols és conseqüència del que passa a l’estret d’Ormuz i de la guerra a Ucraïna que fa ja més de quatre anys que dura. No queda clar que l’aixecament de les sancions russes rebaixi el preu del dièsel als EUA, que el passat 12 d’octubre estava a 1,66 dòlars el litre, però Trump ho ha de provar. Va prometre que no es ficaria en guerres eternes i llunyanes i que resoldria el conflicte entre Kíiv i Moscou, i gairebé dos anys després de l’inici del seu segon mandat encara no ha aconseguit ni una cosa ni l’altra. Els nord-americans estan descontents amb el seu tirà, perquè les tries que fa comencen a afectar-los seriosament la butxaca.
Quan Zelenski ha demanat explicacions, Trump ha dit que potser és hora que la guerra s’acabi immediatament i que Ucraïna es busqui un president més dòcil –al gust dels exabruptes del tirà de la Casa Blanca. Però Trump no és un líder irracional: només ho sembla. Per una banda, el president dels EUA dóna carta blanca a Putin en favor dels seus beneficis electorals i personals. Els electorals són evidents, i els personals també: un dels dos enviats per Trump a Moscou era Jared Kushner, el seu gendre, i sembla que la pau russa es podria cobrar en forma de negocis familiars.
