[DADES] Què faran els independentistes a les eleccions espanyoles?

La convocatòria de les eleccions al congrés espanyol ha impulsat un debat intens dins les formacions polítiques, que han hagut de decidir si s’hi presenten, amb quines aliances i amb quins candidats. Les decisions d’aquestes darreres setmanes han reconfigurat el panorama electoral, especialment dins l’independentisme i l’espai polític a l’esquerra del PSOE.

En aquest context, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha publicat un nou baròmetre que permet d’analitzar les preferències dels electors just abans de la convocatòria electoral i de la votació en contra dels decrets d’habitatge. L’enquesta es basa en dues mil entrevistes fetes entre el primer de setembre i el 5 d’octubre, el dia que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar l’avançament de les eleccions.

D’aleshores ençà, el panorama ha canviat considerablement. La CUP ha decidit de no presentar-s’hi, ERC ha pactat amb Podem i Alhora ha aprovat de concórrer-hi. Per tant, les dades no reflecteixen del tot la situació actual, però ofereixen una fotografia de les preferències dels votants abans d’aquests moviments i serveixen per a identificar algunes de les tendències que poden marcar les eleccions del 29-N.

Una primera manera d’analitzar-les és observar la intenció de vot segons la posició dels electors sobre la independència. Les eleccions espanyoles tenen una dinàmica diferent de les del Parlament de Catalunya i de les municipals; una part dels electors opta pel vot dual: dóna suport a una formació en les eleccions catalanes, però en les espanyoles prioritza uns altres partits, sovint espanyols.

Les dades indiquen que poc més de la meitat dels electors favorables a la independència optarien per candidatures independentistes al congrés espanyol. De fet, prop d’un 15% votaria el PSC, en un context de polarització entre un possible govern del PP i Vox i la continuïtat de l'executiu de Sánchez.

Per una altra banda, gairebé una quarta part dels partidaris de la independència encara no s’havia decidit o es decantava per opcions com ara el vot en blanc o unes altres candidatures. És una dada important, especialment per a formacions com Alhora, perquè evidencia que, en el moment de la convocatòria electoral, encara hi havia una bossa considerable d’electors sense cap decisió presa.

En canvi, el fenomen invers, de contraris a la independència que opten per ERC, Junts, o la CUP, és molt menor en les eleccions espanyoles. Tot amb tot, cal destacar que un 8% dels que votarien no en un referèndum agafarien la butlleta d'ERC el 29-N. Sobre això, cal destacar que Gabriel Rufián, cap d'ERC a Madrid, té una gran popularitat fora del seu espai, perquè els contraris a la independència l'aproven amb un 5,6, força semblant a la que li donen els partidaris (6).

El vot dual: què votarien al congrés i què votarien al parlament?

Una altra manera d’observar aquest comportament és comparar què votarien els mateixos electors en unes eleccions al congrés espanyol i en unes al Parlament de Catalunya.