Robert Eggers, el mestre del terror que odia el present: “No tinc gens d'interès a rodar una pel·lícula sobre l'actualitat"

Després de contar-nos històries de bruixes i de vampirs, el director Robert Eggers, que es va convertir en una de les figures claus del terror gràcies a la bruixa, ha decidit #endinsar en un altre dels mites clàssics del terror, l'home llop. Ho fa amb Licantrop (en anglès Werwulf), on torna a #enfocar en el passat en comptes de repetir els patrons que aguaiten el cinema actual, on modernitzar i actualitzar el mite és la pràctica habitual. Eggers, com no, ho ambienta a l'Anglaterra medieval. Poc més se sap de la pel·lícula, que Universal estrenarà al gener de 2027 i que, pels seus primers avanços (i les imatges que s'han ensenyat en el Festival de Sitges, on Eggers ha recollit el premi Màquina del Temps per la seva trajectòria), mostrarà a un protagonista turmentat pel dolor i la bèstia que porta dins, i que busca una sortida a la seva condemna a través de l'amor, en un món on les creences religioses i la por contribueixen al seu horror. Entre els protagonistes hi ha diversos coneguts de les seves anteriors pel·lícules. Aquesta vegada és Aaron Taylor-Johnson qui encarnarà al protagonista i Lily-Rose Depp a la seva esposa, mentre que Willem Dafoe capitanejarà al grup de caçadors que perseguirà a la criatura. Una vegada més el cineasta estatunidenc se cenyeix a la combinació de folklore, religió i terror que fins ara ha caracteritzat la seva filmografia. Eggers va debutar en el llargmetratge amb La bruixa (2015), la història d'una família puritana de Nova Anglaterra en el segle XVII, que li va valer el premi a millor direcció en Sundance. Després van arribar El far (2019), amb Robert Pattinson i Willem Dafoe com dos fareros aïllats a la fi del segle XIX, L'home del nord (2022), una història de venjança vikinga, i Nosferatu (2024), la seva revisió del clàssic del cinema mut de 1922. Arrels folklòriques i relats històrics Per a escriure Licantrop ha tornat a col·laborar amb el novel·lista islandès Sjón, coguionista de l'home del nord, i amb qui ha pretès recuperar relats i creences sobre la licantropía anteriors a les convencions que ha popularitzat el cinema de terror. Des de Sitges, Eggers opina que qualsevol pel·lícula sobre l'home llop va, en realitat, sobre nosaltres. “Fins i tot la versió de Lon Chaney de 1941 parla més dels éssers humans que del monstre", sosté. "És la història d'un home maleït. Quan Jarin Blaschke, el meu director de fotografia, va llegir el guió, em va preguntar si la pel·lícula transcorria en l'infern. Li vaig dir: ‘No, ocorre en l'Edat mitjana, però ha de ser un infern per al personatge d'Aaron Taylor-Johnson en tot moment’”, rasa. A pesar que ha esperat a la seva cinquena pel·lícula per a tractar el tema, la relació de Eggers amb l'home llop ve des de lluny i barreja cinema, lectures i records infantils. “De nen m'agradaven més les bruixes i els vampirs, però record especialment l'home llop en el qual es converteix Gary Oldman en el Drácula de Francis Ford Coppola i la seva trobada amb Sadie Frost.