Banalització del debat públic

Quan els partits s'allunyen dels seus votants, els votants elegeixen altres partits. Els vots no són propietat de ningú i els electors acudeixen a les urnes pensant en les seves idees, però principalment seguint les seves sensibilitats socials i els seus interessos. Les nombroses tertúlies polítiques són més un entreteniment que l'aportació de reflexions contraposades i raonades. S'ha banalitzat el debat públic. El moviment dels vots que donen o lleven majories de govern és canviant. L'embolic que hi ha muntat en l'esquerra de Sánchez no augura bons resultats, com indiquen les enquestes. I si el #PSOE pesca en les aigües regirades a la seva esquerra i abandona la seva identitat socialdemòcrata, pot perdre el centre de gravetat i passar a l'oposició. Els partits socialistes de Grècia, França, Alemanya, Itàlia, Àustria i uns altres han perdut rellevància i ja no són alternativa de govern. Fa poc més d'un segle el Partit Liberal britànic s'alternava en el poder amb els conservadors. Aquell binomi victorià Gladstone-Disraeli se'l va emportar per davant la revolució industrial i la crisi de 1929. Els liberals van ser substituïts pels laboristes. El Partit Popular de Núñez Feijóo es troba davant el dilema de #moderar per a atreure al centre sociològic o endurir el seu discurs per a frenar la fugida de vots cap a Vox. Els dos grans partits estan condicionats pels extrems. En els dos casos, socialistes i populars han abandonat els seus respectius discursos que els identificaven amb els seus electorats i han deixat d'escoltar els malestars desatesos com l'habitatge o el cost de la vida. La incògnita respecte a les eleccions del 29-N és si la fórmula de coalició que ha engiponat a empentes i rodolons Pedro Sánchez serà suficient per a formar una majoria d'investidura. Les enquestes indiquen, Tezanos al marge, que la suma de #PP i Vox donaria una majoria d'investidura i de legislatura suficient per a obrir un nou cicle. El canceller Adenauer deia que hi ha enemics, enemics mortals i companys de partit. Sempre ha estat així. El votant no militant pot arribar a comprendre les picabaralles en els partits, però s'inclinarà a donar el seu vot als quals resolguin els seus problemes més immediats.