James Blunt: «M'ha portat molts anys tenir la confiança per a no fer el que espera el públic»

Tots tenim la sensació que mai hem estat tantes vegades tan prop de l'apocalipsi nuclear com en aquests bojos anys 20, però per a James Blunt , aquesta possibilitat mai va ser tan real com en l'estiu de 1999, quan es va veure davant la disjuntiva ... de decidir si acatava una ordre que podia deslligar-ho, o per contra la desobeïa. Durant el seu servei en l'exèrcit britànic en la Guerra de Kosovo, a la seva tropa li va ser encomanada la missió de prendre l'aeroport de la capital del país, Pristina, però un batalló rus va arribar abans que les forces de l'OTAN i els alts comandaments van ordenar obrir foc contra ells. «No començarem la III Guerra Mundial», va respondre el comandant de la tropa anglesa per a alleujament de Blunt, que sempre ha assegurat que en cas contrari, ell no hagués premut el gallet de la seva arma.Vint-i-set anys després, l'autor de 'You're Beautiful' ho veu molt més negre que llavors. «Estic absolutament convençut que la situació pre-bèl·lica que Europa està vivint amb Rússia escalarà», afirma el cantant sense parpellejar, assegut en la suite de l'Hotel Intercontinental de Madrid on està presentant el seu nou disc als mitjans. «És molt trist que els nostres polítics triïn enviar a homes i dones a morir, només pels seus egos. Els polítics volen passar a la història, deixar el seu llegat, només pels seus egos, i envien a la gent a perdre les seves vides i sofrir una destrucció increïble. És desesperadament trist que no aprenguem la lliçó. La guerra en la qual jo vaig estar va ser igual. Veïns, amics, #matar entre ells per a què. Per a res. Només pels polítics i els seus egos. Hem de pensar millor en com sortir d'aquesta situació d'una forma racional».Sobre l'altra gran tragèdia bèl·lica de l'actualitat, la de Gaza, i les controvèrsies que està deslligant en el món de la música, Blunt considera que «els cantants no tenen per què donar necessàriament la seva opinió, perquè alguns no tenen ni idea de què estan parlant», ni tan sols ell. «Jo no sóc cap model a seguir. Pots posar-me en un pedestal i dir-me: «Hey James, què penses sobre això?». Però llavors m'estàs demanant que sigui un polític. Dono les meves opinions quan crec que és apropiat, i algunes de les meves cançons parlen d'aquestes coses».Aquesta introducció tan dramàtica serveix per a explicar el per què del títol del seu vuitè àlbum, 'Airplane Mode' ('Manera Avió'), una metàfora de la cerca de pau i tranquil·litat en un món delirant, però no a través del silenci sinó de la música, de les cançons. «Aquesta vegada no les vaig compondre pensant en el públic, ni en les emissores de ràdio, ni en la meva companyia, sinó en mi mateix», assegura amb indisimulado orgull.

«Mai pots fer feliços a tots, a més així mai pots dir la veritat en les teves cançons, perquè en compondre-les estàs tota l'estona pensant en el que volen i no en el que tu necessites expressar».Blunt confessa que, com és natural, prendre aquest camí «fa por», perquè «suposa #mirar al mirall i dir les coses que realment necessites dir i escoltar, sabent que aquestes cançons seran publicades, i et van si s'ha de jutjar per elles». Però en el fons «aquesta és la meta», afegeix. «M'ha portat molts anys trobar aquesta honestedat, aquesta confiança per a oblidar-me del públic i mirar-me al mirall per a compondre per a mi. És una sensació una mica antinatural, però la recompensa de fer cançons que signifiquen alguna cosa per a mi, que mostren els meus moments foscos, els més lletjos, és com una teràpia».Quan va escriure 'Back to Bedlam', un dels discos de debut més venuts de tots els temps, James Blunt «era tan sols un home amb un somni, sense res més al cap», assegura. «Però llavors tens aquest èxit tan gran, i comences a ser atacat per la premsa, per la gent, i et sents completament només. Per això el següent disc, 'All the lost souls' va ser molt bonic, però amb un fort sentiment de solitud. A partir d'aquí, he estat perseguint un altre somni: repetir l'èxit del passat. Des de llavors he fet cançons genials però també unes altres que no ho han estat tant, i he passat per alts i baixos sobre qui sóc i què vull aconseguir».Però l'any passat, quan es va llançar un recopilatori amb els seus temes més populars, va tenir una espècie d'epifania. «Em vaig adonar que les cançons del següent disc que fes ja no estarien en el meu 'Grans Èxits', i que per tant no li importarien a la indústria discogràfica. Serien una espècie de prima per a mi, així que més valia ser honest aquesta vegada. En lloc de pensar en el negoci, podia concentrar-me en la música».MÉS INFORMACIÓ Opinió James Blunt relata com va evitar la III Guerra MundialEsta última frase és clau per a entendre que a Blunt li donés un fort atac de «nostàlgia» en compondre com ho va fer en les seves dos primers discos, «pensant només en la música, oblidant-me de tota la resta». Una manera de treballar que dóna un altre vessant del significat del títol 'Airplane Mode', i que també explica que el so del disc sigui tan noventero. «Ho és», assenteix el cantant. «És una conseqüència de treballar de la forma en què vas començar. Acaben emergint les influències musicals de les teves arrels».