Mentides i falses veritats

Ens esperen setmanes plagades de missatges electorals, dels quals no serà fàcil dilucidar la veritat de la falsedat o del que aparenta ser solvent. Però potser no hauríem de preocupar-nos en excés: som crèduls i tendim a confiar en aquells que reforcen les nostres conviccions. Una conducta tan humana que l'historiador Polibio (segle II abans de Crist) considerava normal que es destaquessin els orígens divins tant del cartaginès Anníbal com del seu némesis romana, Escipió l'Africà. Però encara sent això usual, cal convenir que estem vivint moments en els quals caldria avaluar amb cura les propostes que se'ns efectuen. I tocant a les quals afecten els diners, convé estar particularment atents tant als missatges com a la informació que els avala: és fàcil transitar de l'exactitud a la confusió. Per a il·lustrar aquests riscos, deixin-me destacar algunes parcials veritats en aspectes rellevants del debat d'avui. Primer, augment del deute públic. S'afirma que, entre el 2020 i el 2025, aquesta s'ha incrementat més del 25% (uns 350.000 milions d'euros, fins als 1,7 bilions), la qual cosa és cert. Però d'aquí no pot #col·legir que hagi disminuït la nostra capacitat per a retornar-la: el rellevant per al seu retorn és el creixement dels ingressos, i el #PIB del país ha crescut un 50%, doblegant l'augment de l'endeutament. Segon, excessiva despesa en pensions. S'argumenta que, donat el seu volum, el sistema difícilment pot #mantenir. Cert i fals de nou: encara que la seva suma s'acosta al 40% dels Pressupostos Generals de l'Estat, en relació amb el #PIB encara està lluny del que gasten altres països de la UE. I encara que el #FMI anuncia que l'envelliment del país obligarà a augmentar-lo la dècada vinent, no és aquesta encara la situació d'avui. Tercer, dificultats d'accessibilitat al lloguer. Com en botica, de tot hi ha. D'una banda, molt complexa situació per a llars de rendes baixes, un 40% aproximat del total d'aquells en lloguer, que han de destinar entre el 35% i el 55% de la seva renda a atendre-ho. Però, per una altra, una situació més còmoda per a aquell 30% de famílies en lloguer que ingressen més de 3.000 euros/mes i que destinen menys del 20% dels seus ingressos a pagar-ho. Finalment, augment nul del #PIB per càpita. S'afirma que aquest no ha millorat les últimes dues dècades. Afirmació certa, però molt parcial: s'oblida que, respecte de l'ingrés, més important que la mitjana és la seva distribució. I aquí hi ha diferències notables: mentre les rendes mitjanes i altes han millorat, les més baixes han empitjorat. Cal estar alerta amb els missatges: al costat dels quals volen confondre al personal estan aquells que han comprès malament, o no han entès en absolut, les complexitats de la nostra realitat. Aquests dies, vagin amb tempto amb les veritats, les mitges veritats i les falsedats.