Versos des de les escombraries: els camions de la brossa poètics de Rotterdam reben l'estatus cultural

Línies líriques impreses al lateral de la flota de camions de la brossa de la ciutat ara es reconeixen com una de les tradicions de les quals els Països Baixos estan més orgullosos

És coneguda sobretot per la seva rica història migratòria i la seva sorprenent arquitectura moderna. Però ara la ciutat holandesa de Rotterdam busca el reconeixement per una característica bastant diferent: la seva tradició d'imprimir poesia als camions de les escombraries.

Des que un festival de poesia va tenir la idea per primera vegada el 1988, s'han imprès versos a tots els vehicles de residus de la ciutat. Aquesta pràctica ha estat elevada aquesta setmana a l'estatus de patrimoni cultural immaterial, amb el reconeixement formal d'un organisme holandès que vetlla per les tradicions del país.

«Des del 1988, la poesia viatja per Rotterdam als nostres camions de la brossa», va dir Joan Nunnely, tinenta d'alcalde de Cultura, Comunitat i Llengua. «La veus mentre vas en bicicleta a la feina o esperes que passi un camió. A vegades llegeixes una línia que es queda amb tu la resta del dia. El que va començar com una idea extravagant s'ha convertit en part de la nostra ciutat».

El programa és tan democratitzador com reconfortant, diuen els seus defensors. «A vegades la gent pensa en la cultura com una cosa només per a aquells amb estudis teòrics», va dir Nunnely. «Aquesta és una manera d'apropar la poesia a tots els habitants de Rotterdam».

Per a treballadors de la recollida de residus com Paul Keijzer, que va començar a conduir camions d'escombraries a Rotterdam el 1988, la poesia li dona una connexió afegida amb la ciutat. Fins i tot s'ha inspirat per escriure alguna línia ell mateix, va dir, mentre que els quatre camions que ha conformat fins ara inspiren tota mena de respostes.

«Rebem reaccions positives de gent que diu que no ha vist mai res de semblant», va dir. «Però a vegades diuen: No entenc aquesta línia!» El seu camió actualment porta un vers de Neeltje Maria Min:

Hoe langer ik terugkijk hoe Strakker de knoop in de tijd .

O bé: Com més enrere miro, més estret és el nus en el temps.

Diana Chin-A-Fat, directora de Poetry International, que va tenir la iniciativa, va dir que ella i el municipi de Rotterdam s'havien adreçat a l'organisme de patrimoni amb un pla per preservar aquesta tradició. «S'ha convertit en una part molt important de la ciutat», va dir. «Tots els habitants de Rotterdam la reconeixen. Tots els habitants de Rotterdam la llegeixen. És única».

El poeta i artista de «spoken word» Derek Otte va dir que això també demostrava com Rotterdam estava construint una identitat moderna. «Pots canviar Amsterdam per Leiden o Delft i totes són boniques, però Rotterdam és una altra cosa», va dir. «Aquesta idea inicial era combinar una cosa bonica com la poesia amb una cosa bonica d'una manera diferent, com els camions d'escombraries. És una manera de dir les coses importants de la vida, amb tan poques paraules com sigui possible».

Les seves pròpies paraules s'han afegit recentment a la flota. En neerlandès diuen:

Van stenen gaat een stad de hoogte in De mensen geven diepte .

O bé: Les pedres fan alçar una ciutat. La gent li dona profunditat.

En el seu inventari de més de 400 tradicions, oficis, rituals i costums, el Centre Neerlandès del Patrimoni Cultural Immaterial té com a objectiu documentar les característiques culturals úniques dels Països Baixos.