Menopàusiques i oblidades

Ja està, assumim-ho: la meva pell no lluirà més la suor d'una rosta. La menopausa ha arribat per a #quedar, i no puc demanar-li comptes al cel, que no coneix de bondats ni de justícies divines. Perquè, d'existir, confirmaria que el patriarcat actua més enllà dels confins, enviant-nos aquest daltabaix hormonal. Només una força machirula cometria tal atrocitat. Fins que la menopausa no sigui completament erradicada, continuaré pensant que Déu llueix barba i és aficionat del Reial Madrid. La menopausa és la prova material d'aquesta cosa terrible davant la qual una a penes pot #detenir, dins del fluir natural dels dies, que es colen entre els dits. És la finitud del cos que s'acaba, encara que mai abans te l'hagués semblat. És una petite mort, però desagradabilísima, consensuada per tots, que precedeix a la definitiva i et recorda, davant el mirall i davant teu mateixa, que definitivament ets vella. Ja pots contar contes al voltant de la xemeneia, si és que algú se senti a escoltar-te. A MIRAR-TE. La menopausa també s'ha convertit en una etiqueta, una etiqueta, una tendència, un batibull replet de tips i menuderies que es colen en les xarxes per a esprémer la meva brain rot insomne: proteïnes per a evitar la pèrdua muscular, magnesi per a les articulacions, lubrificants que no atrofiïn la teva intimitat. Amb els estrògens escampats pel sòl, haig d'empassar-me, damunt, a les fabuloses actrius de Hollywood venent-me les seves motos; fins a Naomi Watts s'ha convertit en musa del climateri. Em sento frustrada amb aquest immens brot d'atenció mediàtica, tan epidèrmica i frívola. I, no obstant això, la menopausa continua sent percebuda i, sobretot, ATESA pels quals importen com una peculiaritat, uns llimbs, un meme, una minúcia histèrica, una transició, uns sofoquitos de res, uns suplements, uns trepitgis fos de control, quan, en realitat, és un procés fisiològic i sanitari SERIÓS que afectarà a TOTES les dones en algun moment de la seva vida, sense possibilitat de revocació. No cenyim ara el problema a una mera qüestió de subministrament crònic de espráis d'estradiol, l'assumpte va molt més allà, parlem d'una desatenció generalitzada i persistent. Avui dia, no existeix en la sanitat pública una xarxa homogènia d'assistència que coordini als diferents especialistes i abordi el problema en tota la seva dimensió: els ossos, els músculs, el cap, l'ànim, el cor, la tristesa infinita. Mil serps embullades en el teu cos cansat. Amigues, quan dieu que acampem en Sol?