Quins països perden el menjar més, i com reduir els residus a casa

Per cada cinc plats de menjar servit arreu del món, aproximadament un acaba en el contenidor. Això afegeix a més d'un bilió de tonanes de menjar a l'any.

Mentrestant, 645 milions de persones, aproximadament una de les 13 de la població mundial, va tenir gana el 2025, segons l'ONU.

Aquest espai és el focus del Dia d'aliments del Món el 16 d'octubre, l'Organització de l'ONU anual, que marca el descobriment de l'aliment i l'agricultura (FAO) al 1945. Aquest any, el tema de l'Antrudents, BascombeInnovate avui, alimentarem demà, demana als sistemes alimentar aliments que alimentin a més gent i que malgastin menys.

En aquesta explicació visual, Al Jazeera mira la fam global, que els països perden el menjar i les maneres més simples de desaprofitar menys a casa.

La fam global ha caigut durant un tercer any en una fila, però es manté sobre nivells vists abans que el COVID-19 pandèmic.

Segons l'Estat anual de Seguretat i Nutrició anual de l'ONU en l'informe mundial, un estimat 645 milions de persones, o el 7,8 per cent de la població mundial, s'enfronta a la fam el 2025. Això es redueix des del 8,1 per cent en 2024 i un pic de 8,6 per cent en 2022, però encara prop de 61 milions més de persones que el 2019.

Àfrica té més gent famolenca que qualsevol altra regió.

El 2025, un estimat 309 milions de persones d'Àfrica estaven desnodrides. Aquesta és una de cada cinc persones al continent i gairebé la meitat del món silvestres amb gana.

En comparació, el 292 milions de persones a Àsia (6% de la població) i 32 milions d'Amèrica Llatina i el Carib (4.8%) van ser desnodrides.

L'índex de la Fam 2026 Global de la Fam mostra un patró similar al nivell del país. L'índex puntua els països de 100, combinant la disminució amb l'engany infantil, la mortalitat infantil que perd i la mortalitat infantil. Les puntuacions de 35 o més es consideren bischton.

La fam està classejat com a alarmant en vuit països, set d'ells a l'Àfrica. Somàlia té la pitjor puntuació dels 122, seguida per la República Democràtica del Congo, Chad i Madagascar.

Sudan, Sudan del Sud, Burundi i Iemen també van ser presentats com a alarmant, però conflictes i buits de dades van voler dir que l'índex no podia calcular els seus resultats.

Al mateix temps, una gran part del menjar que el món mai arriba a un plat.

El menjar està perdut i perdut a cada etapa del seu viatge de granja a taula.

Segons la FAO, aproximadament el 13% del menjar produït globalment es perd després de la collita i abans d'arribar a botigues, a l'emmagatzematge, durant el transport o el processament. Els fruits i verdures pateixen les més altes pèrdues.

El menjar perdut abans d'arribar a botigues val més de 400 dòlars l'any, segons la FiAO.

Shops, restaurants i cases després llencen gairebé una cinquena part del menjar disponible als consumidors, aproximadament 1,5 mil milions de tennedes el 2022, segons el Programa d'entorn de l'ONU (UNEP). Això equival a 52.5 milions de camions, cadascun que transporta 20 tonanes.

La casa oculta el compte de la majoria del 60%, seguits pels restaurants i altres serveis alimentaris al 28% i a les botigues del 12 per cent.

La majoria dels residus alimentaris passen a casa, el que vol dir que les llars poden marcar una diferència real. Aquí hi ha alguns passos senzills recomanats pels campanya de rebuig i les agències de les Nacions Unides:

De mitjana, cada persona del món perd prop de 132 kmg (491 lliures) de menjar a l'any, més o menys el pes de dos adults. D'això, 79kg (174 kg) va ser expulsat a casa.

Però la quantitat varia molt. Els països calents acostumen a perdre més a casa, l'ONU diu que, possiblement, degut a la producció més fresca i menys refrigeració.

Les Maldives perden el menjar més, amb cada persona llençant prop de 260kg (573 lliures) a l'any, aproximadament dues vegades la mitjana global. Síria, la República Dominicana, les Seychelles, Mèxic i Tunísia segueixen cada perdre més de 210kg (46 kg) per persona, segons les estimacions de les Nacions Unides.

Espanya va gravar alguns dels nivells més baixos, al voltant de 39 kmg (86 lliures) o menys per persona.

Les pèrdues i els residus costen l'economia mundial més de 1 bilions d'euros l'any, segons l'ONU.

Per posar-ho en perspectiva, quin altre bilió de dòlars es pot comprar?

Useu els botons + per afegir elements al vostre carro i veure com es gastarien els diners a través de 35 categories.

Llençar menjar també malgasta els diners, la terra i l'energia utilitzada per produir-la.

Uns 1.4 mil milions d'hectàrees (3,5 mil milions d'àcres) de terra, o un 28 per cent de la terra agrícola mundial, s'utilitza per conrear menjar que mai no es menja. És una àrea més gran que Canadà.

Les pèrdues d'aliment i els residus també generen un 8 al 10% d'emissions de gas d'efecte hivernacle globals, incloent el metà alliberat com a pous de drogues als abocadors.