El lluminós "visca el poble valencià" de Sandra Monfort

Hi ha espectacles emocionants i que creixen a cada instant. I després hi ha Terra de guapes, de la cantant valenciana Sandra Monfort. Hi ha homenatges fets amb criteri i sensibilitat. I després hi ha l'ofrena al poble valencià que dijous va inaugurar la 29a edició de la Fira Mediterrània de Manresa. Hi ha ovacions entusiastes. I després hi ha l'esclat d'alegria i agraïment amb què el públic que omplia el Teatre Kursaal va recompensar un espectacle nascut del dolor i la ràbia provocats per la dana del 2024 i per la infàmia política, però també de l'amor per totes les persones que, amb botes d'aigua i a cop d'escombra, van restituir la dignitat a un poble a qui van voler "enterrar en el fang, metafòricament i literalment", tal com va recordar Monfort. La voluntat de Terra de guapes és "teixir la memòria del poble valencià", fer "un homenatge a la cultura i la llengua que ens agermana" i reivindicar "la força col·lectiva, l'alegria i l'humor". Ho aconsegueix de manera brillantíssima lligant cançons de l'arxiu aplegat per Vicent Torrent i diferents manifestacions culturals populars del País Valencià com ara el Misteri d'Elx, la cançó de batre, el ball del vetlatori i les falles. Tot plegat es desplega amb cincs músics polivalents (inclosa ella), amb els ballarins Júlia Cambra i Carlos Fustel i amb un vestuari i una posada en escena que hi aporten la dosi justa de simbolisme. Monfort, que tant al seu nom com amb el trio Marala ha treballat la col·lisió de tradició i contemporaneïtat, celebra ara el llegat popular amb respecte per les sonoritats tradicionals, però sense cotilles. No proposa grans estripades; de fet, reté bastant l'impuls electrònic. No mana la Sandra Monfort ravera –d'altra banda, tan estimulant–, però quan cal es deixa anar. Per exemple, quan es desboca la muixeranga, quan accelera el pasdoble, quan enlaira la Granaïna de Montaverner amb guitarra elèctrica, violí i arxillaüt, i quan la violinista (la seva germana, Amanda Monfort) converteix en fanfàrria La flor de la farina que tantes vegades ha cantat Pep Gimeno Botifarra, perquè Terra de guapes també és un homenatge als músics valencians que continuen expandint una tradició en la qual s'insereix amb ple dret la mateixa Sandra Monfort. En un espectacle que és un "visca el poble valencià" que d'alguna manera connecta amb aquell Animal de séquia de Sol Picó que va inaugurar la Fira Mediterrània de Manresa el 2019, brillen el concepte i la interpretació, i commouen moments com El ball del vetlatori. Només amb la guitarra elèctrica i amb un esperit semblant al de Maria Arnal i Marcel Bagés, Sandra Monfort va viatjar al final del dol amb dolçor i pena a la veu. En l'altre extrem de l'espectre emocional, acaba Terra de guapes cantant El faller enfilada en una escala, encarnada en una falla vestida de globus vermells i amb un somriure lluminós que expressa el triomf de la vida malgrat la devastació, amb mascletà inclosa. Una meravella.