Sánchez, "preparat" per al duel amb Meloni en el debat migratori
Pedro Sánchez "ve preparat" a Brussel·les per fer front als retrets migratoris que li facin els socis, també als de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, segons asseguren fonts diplomàtiques. La cimera de líders d'aquesta setmana serà la primera vegada que el president del govern espanyol es veu amb la primera ministra italiana des de la crisi de Ceuta d'aquest estiu. Aleshores la resposta de la dirigent a l'entrada massiva d'immigrants va obrir la veda d'un enfrontament en matèria migratòria. Itàlia va suspendre la lliure circulació amb els viatgers espanyols –una mesura replicada pel govern espanyol– i va iniciar una espiral de confrontació que li ha servit per reivindicar el seu model de control de fronteres externes. Des d'aleshores, l'espiral ha anat a més. Espanya s'ha convertit en el blanc preferit dels estats que volien marcar una línia dura en immigració. La gestió de la crisi de l'executiu de Sánchez li ha valgut retrets de vint-i-tres dels vint-i-set socis, que en una carta a l'agost li reprotxaven, entre altres coses, que la regularització massiva que havia impulsat havia generat un "efecte crida". Però Sánchez té previst defensar-se dels dards que li puguin llançar al·legant les bones dades d'Espanya, com una caiguda del 74% en les arribades a la ruta atlàntica, que Madrid atribueix a la cooperació amb Mauritània i el Senegal. Com reforçar les fronteres europees en situacions de crisi com la de Ceuta serà precisament un dels punts de debat més calents. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va enviar dimarts una carta als líders en què citava la crisi de Ceuta com a exemple de com "arribades massives i sobtades poden pressionar les fronteres exteriors de la UE" i va proposar la creació d'una Força de Reacció Ràpida per desplegar-se en situacions de crisi, entre altres propostes per reforçar el cos de Frontex. En el front migratori, un grup de països encapçalat per Grècia, Alemanya o Àustria aposta per un mecanisme per suspendre el dret d'asil en contextos d'emergència, una proposta no gaire distant a la que fa la Comissió Europea, que prepara un marc legislatiu per donar cobertura legal als retorns d'emergència. Bloqueig al pressupost Però si hi ha un tema que marcarà la cimera serà el pròxim pressupost de la Unió Europea del 2028 al 2034, que afecta tots els àmbits de la política comunitària. I té, a més, un component d'urgència pel cicle electoral que s'acosta a Espanya, França, Itàlia o Polònia. Els líders negocien a contrarellotge per aconseguir un acord abans que s'acabi l'any per evitar que qui decideixi el rumb del finançament comunitari no siguin, eventualment, Marine Le Pen o Santiago Abascal. Aquesta setmana, Irlanda, que ocupa la presidència rotatòria de la UE, va presentar una proposta de comptes que reduïa en més d'un 7% el pressupost comunitari. I els seus comptes no han convençut ningú. Els han rebutjat tant la Comissió com el Parlament i els estats.
