La ruïna del gasoil

Gairebé un 60% dels vehicles que circulen a Espanya ho fan amb motors dièsel. Entre ells està el meu, un cotxe que vaig comprar fa anys quan es considerava que el gasoil era el més ecològic en emetre menys diòxid de carboni (#CO₂) que la gasolina, principal preocupació d'Europa en aquest moment per a combatre el canvi climàtic .

Ara, aquest tipus de motors, que es va suposar llavors que aprofitaven millor l'energia i gastaven menys litres per quilòmetre que la gasolina, estan mal vists. Els automòbils dièsel eren una mica més cars que els seus germans de gasolina, però compensava perquè el litre de combustible sortia bastant més barat que el de la super 95 . Tot això pertany al passat; l'altre dia vaig omplir el dipòsit que abans no passava dels 60 euros i vaig pagar més de 100. Excepte les low cost , la immensa majoria de les gasolineres ho tenen entorn dels dos euros el litre i això malgrat els 20 cèntims de rebaixa fiscal que el govern mantindrà al novembre.

Els combustibles ja van pujar a causa de la guerra d'Ucraïna, però mai tant com ara. Aquest últim arreón li ho devem a l'inefable Donald Trump i al seu amic Netanyahu, que li va embolicar per a atacar a l'Iran sense un pla mínimament racional, la qual cosa va desembocar en el tancament de l'estret d'Ormuz, activant l'autèntica arma nuclear del règim dels aiatol·làs. És bo que la gent sàpiga que quan li sali per un ronyó omplir el dipòsit i el #IPC es dispara al 4,9%, és en gran manera culpa d'aquests dos indesitjables, no de la Unió Europea ni de cap dels seus governs. Als Estats Units sí que sembla tenir-ho clar almenys una part important de la seva ciutadania, a la qual Trump va prometre que baixaria els preus dels carburants i la inflació en general no ha deixat de pujar. Un estat d'opinió que situa el seu índex de popularitat en el 30%, el més baix d'un president en molts anys.

Això en les vespres d'unes eleccions de mig mandat en les quals pot perdre tant de suport en totes dues cambres que li converteixi en un ànec coix el que li queda com a president. La seva perspectiva electoral és tan desesperada que no se li ha ocorregut una altra que negociar amb Putin un acord per a importar de manera immediata 300.000 tones de dièsel al mercat estatunidenc i fins a 3 milions en els pròxims mesos.

Unes xifres que poden semblar gruixudes, però que no ho són tant si tenim en compte que en el món es consumeixen 4 milions de tones en un sol dia, i els Estats Units més de 550.000 tones, és a dir, un pegat. Està per veure, a més, si Moscou complirà o és només un anunci a la desesperada de Trump, perquè Rússia tenia prohibida des de fa mesos l'exportació d'aquest combustible davant l'escassetat que van provocar els bombardejos ucraïnesos a les seves refineries.

En aquesta mateixa línia cal situar l'últim fake del president nord-americà quan diumenge passat va anunciar amb la seva pompa habitual una treva energètica entre Rússia i Ucraïna que, per descomptat, ell havia aconseguit gràcies als seus grans dots negociadors. D'aquest acord no tenien constància ni a Moscou ni a Kíev i tant és així que a les poques hores de l'anunci Rússia va bombardejar infraestructures energètiques a Ucraïna. Trump no sols retreu a Zelensky els seus atacs a les refineries russes; també li culpa de no acceptar el que ell pacta amb Putin a la seva esquena per a allargar la guerra. Ara, no obstant això, el que més el preocupa és el preu del dièsel, el cost del qual té indignats als usuaris de camions, camionetes i vehicles relacionats amb l'activitat industrial i agrícola, on ell tenia un bon calador de votants. La ruïna econòmica que està causant a la resta del món no li importa res.