Davidovich, semifinalista a Xangai: "Vaig continuar jugant encara que no hauria d'haver-ho fet"

"Estic, eh". "Esperant". Són dos dels missatges que l'espanyol Alejandro Davidovich ha enviat públicament a través de les càmeres de televisió, en la signatura reservada als vencedors de cada partit dels tornejos Masters 1000 #ATP. I a Xangai porta ja uns quants, aquest dissabte disputarà una de les semifinals contra l'alemany Alexander Zverev. Davidovich, 27 anys i núm. 26 mundial, #reivindicar, potser pensant en la Copa Davis, en una crida de l'encara capità David Ferrer, que abandonarà el càrrec després de la disputa de la Final a 8 de Bolonya d'aquesta temporada, del 24 al 29 de novembre. També avisant que torna a trepitjar fort en el circuit, després d'una època difícil, de dos mesos de baixa, de l'absència en la gira nord-americana d'estiu. Ha tornat fort a Àsia, on ja va ser campió del torneig #ATP 250 de Chengdú, el seu segon títol després del de Mallorca, trencant la seva mala ratxa en finals. Va tenir una ruptura forta en ple Roland Garros amb l'entrenador argentí Marià Porta, es va estrènyer la seva relació amb el tècnic madrileny José 'Pepo' Clavet, que en principi sol havia de ser un complement en l'equip per a la gira d'herba. Continuen junts. La seva experiència en la gespa va ser breu, sense continuïtat. Va explicar tot el succeït a Xangai, després de signar el seu passi a semifinals després de la retirada del francès Arthur Gea amb 4-1. "És una història llarga de contar. Després de Wimbledon -concretament en el primer partit-, vaig tenir problemes a l'esquena. Vaig continuar jugant el torneig, encara que no hauria d'haver-lo fet; estava jugant molt bé i no volia retirar-me". Va forçar, i va complicar l'assumpte. "Després em vaig fer una ressonància magnètica i va resultar que tinc una protrusió, gairebé una hèrnia, així que vaig haver de prendre-m'ho amb calma. Vaig jugar en Umag, però a la meva esquena no li va ser res bé. Després d'això, decidim parar per a recuperar-la adequadament", recorda. Ni Cincinnati ni US Open, #centrar la recuperació. "Vaig estar tres setmanes sense jugar al tennis, dedicant-me només a enfortir la zona central i els abdominals pel tema de l'esquena". Ho va passar malament "mentalment. Va ser dur, volia jugar la gira americana, la gaudeixo molt. Però la meva esquena no estava preparada. I sí, va ser molt difícil mentalment veure com uns altres avançaven a les rondes finals mentre jo estava a casa mirant". Va trobar consol en la seva dona i el seu equip. "Passar dos mesos a casa va estar molt bé —amb la meva esposa, amb el gos, amb l'equip—, però jo volia jugar. Un amic meu va tenir un problema semblant, em va ajudar a gestionar la situació i mantenir la calma", comenta el malagueny. Va tornar directament capturant el títol en Chengdú, al qual va seguir una derrota primerenca a Tòquio i un altre bon resultat a Xangai. Des de la seva reaparició s'ha imposat en 8 de 9 partits, fent front a maratons aquesta setmana contra Frances Tiafoe, remuntant bola de 'match', i Hubert Hurkacz. Cridant fort que Alex Davidovich està de tornada.

Número 26 en el rànquing, de moment ja s'ha assegurat pujar vuit llocs, fins a la plaça divuitena. Ni guanyant el torneig podria encara igualar la seva millor posició històrica en el rànquing, la catorzena. Encara que per condicions sempre ha estat un aspirant a top-10, des que brillés ja en júniors, categoria en la qual va regnar a Wimbledon.