Del tràfic d'esclaus a la plata espanyola que devorava als homes: per què avui som tots capitalistes

A principis del segle XVII, Potosí tenia més habitants que Londres, Milà i Sevilla i era el que el professor Sven Beckert (Frankfurt, 1965) considera una «illa de capital», metàfora per a descriure un lloc on la lògica econòmica del capitalisme operava de manera intensa, mentre la resta del món seguia organitzat sota altres sistemes com el feudalisme o l'agricultura de subsistència. Aquest enclavament de l'Amèrica espanyola, situat en l'actual Bolívia, no tenia gens d'ínsula, al contrari, donava vertigen perquè estava a 4.000 metres sobre el nivell de la mar en la serralada dels Andes. En les seves mines, indis, africans i europeus extreien el 60% de la plata mundial, un negoci que va permetre que els seus més rics habitants anessin alguna cosa així com les actuals fortunes petrolieres del Golf Pèrsic. El seu luxe era de tot menys silenciós i substituïen les ulleres Chanel i els Ferrari per diamants de Ceilan, mitjanes teixides a Nàpols i vaixelles de porcellana xinesa, mentre als seus carrers s'aixecaven esglésies espectaculars, cases de joc, teatres i salons de ball. Com en altres illes de capital sorgides al llarg de la història, l'esplendor d'aquest territori de la Monarquia Hispànica tenia també el seu costat fosc. Un de cada quatre curritos que extreien plata no sortia amb vida de la mina. Les condicions de treball eren duríssimes. Cada miner havia de carregar amb fins a 50 quilos de mineral i pujar i baixar per escales penjants fabricades amb cordes. Cada any eren necessaris 50.000 reemplaçaments en Potosí per a mantenir la producció, que no sols enriquia a la Corona, sinó també als empresaris i a la gran banca europea. En 1554, un descobriment tecnològic va transformar el negoci. A través d'un procés químic que separava amb major facilitat el metall de la roca, la productivitat es va duplicar. Els beneficis es van disparar. No obstant això, la salut dels treballadors es va veure encara més amenaçada. El mercuri combinat amb el sofre i el sílice creava una boirina terriblement tòxica. Potosí, com si fos un territori màgic tret de la literatura de Tolkien, va arribar a ser coneguda com la muntanya que es menja als homes. «La plata americana ho canvia tot perquè per fi els europeus tenen alguna cosa que sí que interessava comprar a xinesos i indis, que vivien en els llocs econòmicament més dinàmics del planeta, que en aquells dies estaven a Àsia», apunta Beckert. Així que una muntanya devorahombres es va convertir en un dels combustibles essencials del capitalisme. Cap altre fenomen econòmic i social ha modelat la història humana de forma tan decisiva. Sobre el capitalisme han discutit filòsofs, escriptors i milers de tertulians del prime time televisiu. Té els seus defensors, que ho celebren com el millor dels mons possibles, i enemics que ho culpen dels mals que ens afligeixen. S'ha barallat amb comunistes, anarquistes i representants de l'Església catòlica i ha vençut.