El Rei sobreviu al sanchismo

En el llegat del mandat de Pedro Sánchez, independentment de quan arribi a la seva fi, destacarà la desforestació institucional de l'Estat, després que molts dels organismes públics fossin sotmesos, desnaturalitzats i finalment reconvertits en instruments al servei del sanchismo. L'entrevista d'El País al president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, amb el titular «Qüestionar al #TC és qüestionar a la democràcia» -hauria d'haver posat, per a major precisió, «a la democràcia de Sánchez»-, il·lustra la corrupció institucional que emana del sanchismo: l'Estat al servei de l'interès personal del president. Llarga és la llista d'institucions que el Govern encara grapeja obscenament -la Fiscalia General, el #CIS, el Banc d'Espanya, l'Advocacia de l'Estat, RTVE...-, però hi ha dos puntals del sistema constitucional que han resistit a aquests vuit anys d'assalt a la separació de poders, la independència i la pluralitat. Una de les institucions que va evitar l'expropiació governamental és el Tribunal Suprem, que acaba de frenar l'intent de Sánchez d'alterar el cens electoral incorporant a milers de ciutadans sud-americans la relació dels quals més pròxima amb Espanya és el record dels seus avantpassats. L'altra gran institució que ha preservat la seva independència i vitalitat és la Corona, com pot #concloure del viatge oficial dels Reis a Ceuta i Melilla. És veritat que l'entusiasme popular amb el qual van ser rebuts don Felipe i donya Letizia deixa un pòsit agredolç: el que ara resulta extraordinari i se celebra, la seva presència a Ceuta i Melilla per a recordar que són una part «irrenunciable d'Espanya», hauria de formar part de la normalitat de la Prefectura de l'Estat, la relació del qual amb les dues ciutats autònomes ha de #regir per les mateixes condicions que amb la resta de les regions espanyoles i en cap cas #veure condicionada per la por al Marroc. Així i tot, aquest sabor agredolç per anys d'absència no amaga que el viatge de la Corona a Ceuta i Melilla, possible gràcies a l'obstinació del rei Felip per exercir el seu paper constitucional, ens retorna la imatge de la fortalesa de la institució monàrquica després de vuit anys de cohabitació amb un Govern obertament hostil. El primer de la democràcia amb ministres que han atacat públicament a la institució -de Pablo Iglesias a Óscar Puente- i amb un president que ha intentat controlar l'agenda del Rei per a aombrar la seva figura a Espanya i usurpar-li en la política exterior el paper de cap de l'Estat. En l'actual context d'extrema polarització, amb els socialistes decidits a recuperar el Front Popular i el xoc entre espanyols, i quan molts ciutadans lamenten el sentiment d'abandó que els embarga en moments de necessitat -dana, incendis...-, la figura del Rei creix reforçada com un actor neutral, assenyat, lluny de qualsevol sectarisme, i és percebut com més pròxim al poble que molts representants electes.