Ràpid resum de la legislatura empresarial

Una arrencada molt divertida de novel·la és el dels huerfanitos, de Santiago Lorenzo. Un home en el seu llit de mort es disposa a #confessar. “Et diré els pecats que no he comès, que si no, no acabem mai”, li diu al capellà. “Val”, li replica intrigat el confessor. Aquí va: “El sisè dels capitals”. El sacerdot es queda descol·locat, no es recorda de què va aquest. És el propi moribund qui li ho detalla: “l'enveja”. Amb aquesta ràpida escena ja tenim ben dibuixat al personatge. Algú que ha espremut la vida fins a l'última llavor, que ha comès tots els excessos, excepte el més vulgar i pedestre d'ells. Supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, mandra. Tots menys un, el de #comparar amb els altres, que és el que li dóna de sobte al personatge una inesperada grandesa. Se li podran retreure moltes coses, però no la de renunciar a una vida en gran, sense amargors. Motiu de sobres perquè el lector desitgi continuar furgant en la novel·la. A què ve tot això? La quinzena legislatura agonitza i arriba el moment de donar-li la extremaunción. Una legislatura de feble salut a la qual es vaticinava una mort prematura. Va durar del 17 d'agost del 2023 al 6 d'octubre del 2026. Com ha estat la relació del Govern amb el món empresarial en aquest temps? Els seus detractors es mostren convençuts que ha comès tots els pecats imaginables, també en l'àmbit empresarial. En els temples d'aquesta religió anomenada mercat se cita l'intervencionisme com a gran anatema, per al seu trasllat a l'electorat. No obstant això, tiris i troians reconeixen en el Govern un llanço que va més enllà d'aplicar controls i rigideses de manual. En aquests a penes tres anys i dos mesos, la Moncloa ha eixamplat el poder de l'Estat en algunes grans corporacions i ha entrat de ple en les operacions del moment. No s'ha tallat un pèl. Com el personatge dels huerfanitos, tot això a vostè podrà semblar-li bé o malament, però la seva no ha estat una vida convencional, de les quals mereixen indiferència. Les seves aventures són dignes de repàs. Aquesta legislatura empresarial guarda semblances amb les dos anteriors, que són també les de Sánchez, però incorpora importants diferències. Entre el 2018 i el 2023 el Govern va jugar a #enfrontar amb l'Ibex, va dedicar una mica més de 1.000 milions a rescatar empreses afectades per la pandèmia --sí, Plus ultra inclosa--, va elevar al 28% la participació de la #SEPI en Indra i va aprovar després de la invasió d'Ucraïna impostos extraordinaris a la banca i a les energètiques --el dia menys pensat coneixerem el veredicte dels tribunals--. Va ser a més sonat el xoc entre la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz. Ella ho va acusar de “negacionismo i retardismo”, i ell li va preguntar: “Volem apostar per la indústria, senyora Ribera?”.

I a això es va sumar un enfrontament més sonat si cap a propòsit de la decisió de Ferrovial de traslladar la seu a Països Baixos, que va provocar una andanada de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, contra l'empresa de Rafael del Pi. La companyia, va dir, “li ho deu tot a Espanya”. Això va ser, molt a grans trets, el primer round en la relació del Govern amb les grans empreses. En aquests tres últims anys han canviat algunes coses. Per exemple, el to i els matisos. El ministre Carlos Cuerpo s'ha mostrat més conciliador, menys disposat que la seva antecessora a entrar en el xoc. Tant ell com Sara Aaegesen han estat una imatge especular tirant a descafeïnada de Calviño i Ribera. Se citaran pecats de tota mena, venials, capitals i de la capital, però també podrà #dir que una de les obsessions ha estat la de no espantar als inversors internacionals. Almenys fins a l'arribada del decret de centres de dades. Fins i tot per obra de Junts i #PNB, i sota amenaça de retirada d'inversions industrials, aquesta legislatura es va eliminar l'impost a les empreses energètiques. Persisteix en canvi amb un altre nom el gravamen a la banca. També pot #dir que la legislatura que conclou ja no té ara als empresaris de l'Ibex com a blanc dels atacs del Govern, almenys fins ara, a poques setmanes que comenci la campanya. Està el Pedro Sánchez que en el 2022 parlava dels “poders ocults” de les grans corporacions i el Pedro Sánchez que carrega aquests dies contra els ”tecnoligarcas”, figues d'un altre paner, del costal digital. Entre mitjanes, s'han succeït les breus trobades anuals amb les grans empreses espanyoles a propòsit de Davos, convertits ja en espontanis cims per a departir sobre generalitats com la competitivitat de la UE o per a deixar caure davant els primers directius de l'Ibex alguna provocació sobre la “ona reaccionària” i els ”postulats neoliberals”. Més enllà de les formes, aquesta legislatura s'han produït sonades intervencions del Govern en els assumptes empresarials. La major d'elles va anar a propòsit de l'opa del #BBVA pel Sabadell. Els sona l'assumpte? La CNMC va decidir analitzar en profunditat l'expedient de la compra, això és, estudiar-ho en segona fase, la qual cosa conforme a la llei habilita al Consell de Ministres a posar condicions en la coneguda com a tercera fase, informa Eduardo Magallón. El Govern portava temps mostrant reserves amb l'operació, apel·lant a l'interès general, i a la seva mà tenia el mecanisme per a posar-li obstacles. Va ser al maig del 2025, en el Cercle d'Economia, quan Sánchez es va treure de la màniga una consulta pública sobre l'operació, per a afegir dramatisme al tràmit, recollida aquí per Elisenda Vallejo. Ho va fer en presència del president del #BBVA, Carlos Torres, a qui li va tocar guardar les formes. Va ser potser el moment més icònic de la legislatura empresarial.

El Govern va acabar imposant unes condicions que retardaven fins a un lustre les sinergies perseguides pel #BBVA: mantenir la personalitat jurídica, el patrimoni i l'autonomia de gestió del Sabadell, que no podria #fusionar durant aquest temps amb el banc opante ni retallar plantilla o oficines. En el recurs presentat pel #BBVA davant el Tribunal Suprem, després retirat, el banc parlava de “mal irreparable”. I Brussel·les va obrir expedient. Van ser aquestes condicions la causa del fracàs de l'operació? No del tot, però sí que van pesar en la balança amb la qual els accionistes del Sabadell van rebutjar l'opa. Si hi hagués ara un canvi de Govern, podria #reactivar l'operació? És el que es va sospitar fa uns dies a Madrid, com a compte aquí Manel Pérez, fins que Josep Oliu va tancar el debat en segellar un acord que desactiva qualsevol acostament hostil. El grup francès BPCE s'ha fet amb el 7% del Sabadell i conformarà, al costat de l'asseguradora Zurich i la seva gairebé 5%, el nucli dur accionarial tan perseguit des de fa temps. El segon gran moviment empresarial de la legislatura ha estat la reordenació del capital de Telefónica. D'amagat i sense coneixement del llavors president, José María Álvarez-Pallete, Saudi Telecom va anar comprant accions de l'operadora espanyola entre febrer i setembre del 2024. Un 4,9% directe i un 5% a través de derivats que executaria si el Govern li autoritzava a aconseguir el 9,9%. El capital saudita s'havia colat per la porta de darrere. La resposta del Govern va ser invertir una mica més de 2.000 milions d'euros a comprar a través de la #SEPI el 10% de l'empresa. L'Estat tornava a la companyia gairebé trenta anys després. A més, Criteria es va fer amb un altre 10%, la qual cosa va conformar un nucli accionarial espanyol. Des d'aquest moment es va produir una bolcada en la direcció i en l'estratègia del grup: Marc Murtra va arribar a la presidència i es va llançar el pla Transform and Grow. Per cert i per a lligar tots els caps, el #BBVA ha venut la seva històrica participació en Telefónica. Va haver-hi un tercer gran front empresarial en la relació amb les empreses, el de la defensa. En deixar Marc Murtra la presidència de Indra per a ocupar la de Telefónica, al Govern li va semblar bona idea substituir-lo per Ángel Escribano. Un empresari del sector fet a si mateix, propietari a més d'un 14% del grup tecnològic i de defensa. Què podia fallar? Als pocs mesos es va conèixer el pla per a fusionar Indra amb l'empresa de la família Escribano, EM&E. Una operació que grinyolava des del principi, però ningú va ser capaç de detenir al seu degut temps. La crisi va esclatar entre desavinences amb altres empreses del sector, sobretot en quedar Santa Bàrbara fos d'un contracte d'artilleria de 7.000 milions a la fi de l'any passat. El resultat va ser un gir en la posició de la #SEPI i la sortida d'Escribano de la presidència de l'empresa, seguida de la venda de la participació familiar.

La crisi es va resoldre amb el nomenament d'Ángel Simón com a president i de Josep Maria Recasens com a conseller delegat. A la fi de novembre presentaran el nou pla estratègic mentre recomponen les relacions amb el sector. Avui Fernando H. Valls publica que Indra ha canviat els seus reglaments per a evitar un altre cas Escribano. No s'oblidi un altre factor per a entendre la legislatura empresarial. Mentre el Govern reforçava la presència de l'Estat en empreses estratègiques interpel·lades per les noves exigències geoestratègiques, Criteria emergia com el gran inversor espanyol capaç de donar estabilitat a algunes de les grans corporacions. Va ser l'ocorregut no sols en Telefónica, sinó també en Naturgy i #ACS. En la primera ha pilotat la marxa dels fons #CVC i Cinven, i detingut el passo a la emiratí Taqa, com a compte Gabriel Trindade. En la segona, ha sintonitzat amb el primer accionista, Florentino Pérez, i s'ha convertit en el segon de bord. Amb aquests moviments, el hòlding de participades de La Caixa fa labor de contrafort i alleuja molts maldecaps. No obstant això, el gran esdeveniment de ressonàncies empresarials ha estat un altre: la gran apagada d'abril del 2025. Un accident industrial massa traumàtic com per a ocasionar un enfrontament directe entre el Govern i les empreses. Si n'hi ha hagut, ha estat per interposició, en forma d'encreuament d'acusacions entre Redeia i les elèctriques Iberdrola, Endesa i Naturgy. La ministra Aagesen no ha fet un front comú amb l'operador de la xarxa elèctrica, però tampoc ha provocat la destitució de Beatriz Corredor. Queden encara en l'aire la depuració de responsabilitats, el pagament de les indemnitzacions i la recuperació de la confiança en el sistema elèctric. D'antuvi, el nou procediment d'operació surt més car i obliga a Redeia a actuar amb peus de plom. De tot això informa Pilar Blázquez. L'apagada ressona en cada decisió del sector energètic, inclosa la del manteniment del parc nuclear. L'extensió de la vida útil de Almaraz és un altre de les fites d'aquesta legislatura que, de pas, llança un senyal sobre el futur de la resta de centrals, també les catalanes d'Ascó i Vandellós. L'ordre ministerial que prolonga el funcionament de Almaraz eludeix en realitat l'ocorregut el 28 d'abril del 2025. La decisió, assegura el Govern, es deu en realitat a la crisi d'Orient Mitjà i a la volatilitat de preus ocasionada. El calendari de tancaments es manté, afegeix, per a no desdenyar al sector antinuclear. En fi. El paisatge empresarial de la legislatura el completen les importants inversions de la Xina en el sector de l'automoció, a les quals el Govern no posa pegues. Sobre el desembargament de SAIC, CATL, Chery o Gotion informen aquí Noemi Navas i aquí Luis F. Florio. A això se suma el risc que Volkswagen acabi amb la marca Seat, del que dóna compte aquí Eduardo Magallón.

#Afegir alguna topada addicional, com el que enfronta a Ryanair amb el ministre Bustinduy, amb el ministre Puente i amb el president d'Aena, Maurici Lucena, recollits per Maite Gutiérrez. Quan no és l'equipatge de mà són les taxes aèries, ja recollides en el pla fins a 2031 d'inversions en aeroports. I quin ha passat amb Ferrovial? Que el Govern ha publicat un reial decret perquè les empreses no hagin de #emportar fos el domicili en cas que desitgen cotitzar a Espanya i els Estats Units de manera simultània. I què queda per #conèixer per a completar el repàs a la legislatura empresarial? Sobretot el reial decret sobre els centres de dades que tan de cap porta a Amazon, Microsoft o Meta, i sobre el qual ja s'ha pronunciat la CNMC demanant al Govern més flexibilitat, informa Pilar Blázquez. Res més. Qui sap, potser en el nostre llit de mort, en comptes de confessar els pecats o pronunciar paraules solemnes per al record, ens dóna per repassar els principals esdeveniments empresarials de la quinzena legislatura, per a estupor dels presents. Hi ha gent per a tot. Fa no gaire ens va deixar el cineasta Gonzalo Suárez, director de Remant al vent, en la qual narra aquell atípic estiu sense calor en el qual Mary Shelley va escriure la història de Frankenstein durant una estada en el llac Lemán al costat de Lord Byron i altres amics. En un moment de la pel·lícula, Byron li diu a Shelley una cosa així: “Només em penedeixo de tots aquells pecats que no he comès”. El personatge de Santiago Lorenzo estaria molt d'acord amb ell.