La teoria Cerdà que va transformar Barcelona i el món

L'enginyer, urbanista, polític i jurista Ildefons Cerdà (1815-1876) va establir les bases de l'urbanisme modern. Ho va fer planificant el districte de l'Eixample de Barcelona, amb les seves característiques pomes ortogonals, xamfrans de 45 graus i la seva trama en quadrícula. Enguany es commemora el 150 aniversari de la defunció d'un home al qual molts consideren com un avançat al seu temps. “Se li continua vinculant amb les utopies del segle XIX quan ell mai va voler #anar fora de la ciutat per a construir un ideal d'urbs”, assenyala Francesc Magrinyà, professor d'enginyeria civil a la Universitat Politècnica de Catalunya i autor de l'assaig Teoria Cerdà. La revolució urbana i industrial, que recentment ha publicat l'editorial Alisis-Inuk. L'expert assegura que Cerdà ha passat a la història no per la ruptura, sinó per la seva aposta de “transformar” la realitat ja existent, per la qual cosa va ser “un reformador social i científic”. A l'estudi molt meticulós que va realitzar en la seva planificació de l'Eixample, se suma també com van influir els seus ideals polítics i socials en el seu treball. Davant les males condicions de vida de les classes populars que ell mateix va documentar i va denunciar, Cerdà aspirava a una ciutat igualitària, on els burgesos i els treballadors convisquessin en el mateix espai, i no en barris segregats. També va fer compatibles diferents usos tant en cadascuna de les pomes -amb habitatges, comerços, tallers i petites indústries- com en l'espai públic. Així, va reservar llocs específics per al trànsit de vianants i per a les maneres de transport existents en l'època -diligencies i carros, bicicletes, tramvies- en un moment en el qual la invenció i la generalització de l'automòbil quedava molt lluny. Les dimensions dels carrers i de les avingudes continuen contrastant amb els passatges estrets del barri antic de Barcelona. L'amplitud de la via pública i també dels interiors de poma garantia la bona ventilació de les llars. Tot això reflectia una voluntat higienista i de “millora de la civilització”, en paraules de Francesc Magrinyà. “La seva figura continua vigent clarament per les seves idees molt avançades”, sosté l'escriptor Jordi Corominas, que ha escrit diversos llibres sobre la capital catalana i la seva història i que organitza recorreguts a peu pels seus barris. Corominas considera que la cosmovisió de Cerdà “li va convertir en un d'aquests personatges catalans totalment marginats dins de l'imaginari de Barcelona; és una ciutat molt poc agraïda amb visionaris com Cerdà, l'escriptor i editor Carlos Barral, o el pedagog i lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia”. Aquesta apreciació també la comparteix Francesc Magrinyà, que posa en valor la ferma alineació de l'enginyer amb el liberalisme progressista de tall federal que va florir a partir del Segle XIX a Catalunya.

No en va, Ildefons Cerdà va ser regidor a l'Ajuntament de la capital catalana, diputat en les Corts i president de la Diputació de Barcelona durant la Primera República (1873-1874). Per a Magrinyà, l'Eixample té història però, especialment, present i futur. Així, considera que iniciatives que ha posat en marxa l'Ajuntament com la compra d'interiors de pomes per a crear zones verdes, o més recentment, les conversions en zona de vianants del programa superilles, encaixen amb les preocupacions de l'enginyer. I és que el pla de Cerdà pretenia edificar únicament dos dels quatre costats de les pomes, reservant la resta per a parcs i serveis urbans. “Més que una ciutat jardí, el que ho pretenia era omplir de verd la ciutat”, apunta Corominas. L'espai lliure que va reservar va permetre, amb el pas dels anys, tenir sòl disponible i l'Eixample es va densificar. D'aquesta forma, es va construir en els quatre costats de les pomes i els blocs van guanyar en altura i profunditat. Per a Magrinyà, no hauria de #parlar que la ciutat va acabar desvirtuant a Cerdà, sinó que ell va idear una trama que podia #adaptar a pròxims usos. Per aquesta raó, defensa la vigència del seu pla. Ara, els interiors de poma ocupats principalment per aparcaments poden servir per a albergar activitat econòmica, centres de dades, i en la part superior, una zona verda elevada. “El repte que tenen ara les ciutats no és #expandir” sinó aprofitar l'espai i #coordinar bé amb la seva regió metropolitana.