Pot realment #regenerar els Estats Units?

Una pregunta: podrem recuperar-nos d'això? És la que no deixen si es fes molts estatunidencs, i amb això es refereixen a l'aparent descens del seu país cap a la conversió en un Estat lleig, corrupte i depravat. Veuen a paramilitars als carrers de les seves ciutats, assassinant a persones; l'ús gratuït i il·legal de la força militar en l'exterior; la perversió de les institucions públiques i privades per covardia, mesquinesa, estupidesa i incompetència; l'abandó dels aliats i les normes, regles i retòrica acceptades de la cortesia i el dret internacionals; l'atropellament de la decència i la dignitat en llocs públics i el sector privat; el menyscapte de l'autoritat, per no esmentar diverses clàusules de la Constitució dels Estats Units; l'exhibició dels pitjors mals de la seva naturalesa: mentides, prejudicis, intolerància, ignorància, mandra, cobdícia, addicció, malaltia i violència. els Estats Units continua sent un país gran, ric i poderós. Però no és un gran país. La pregunta, fins i tot les paraules en forma d'afirmació, no és exclusiva dels Estats Units. Fa més de dos anys, vaig sentir dir a un estudiós d'Orient Mitjà, en referència a les accions d'Israel a Gaza: “No veig com podrà #recuperar Israel d'això”. I volia dir que pot ser que Israel no recuperi mai la legitimitat que una vegada va tenir davant els ulls d'altres països. Potser té raó, encara que ningú pot saber-ho amb certesa. L'historiador sol ser algú que diu: “A veure, un moment”. Ja hem passat per això abans. Els estats poden fer coses espantoses, però al final la vida segueix. Després de tot, Alemanya i el Japó es van recuperar, no? La derrota total en la guerra va contribuir a la seva rehabilitació; malgrat tot, és possible superar els actes més terribles i començar de nou. És fàcil dir que som els guardians de la nostra virtut i els autors del nostre futur. O no. Això ens porta a un dels jocs de saló més antics d'aquest ofici: la història, amb majúscula, és lineal o cíclica? En el cas dels Estats Units, la resposta és totes dues coses. El poble estatunidenc i el país han avançat i reeixit grans coses després de sofrir revessos terribles. A cada auge li segueix una crisi i després un altre auge. A cada dècada lamentable li segueix, al final, un altre Gran Despertar. A cada moment de “Reconstruir millor” li segueix un altre. Just un segle després de gairebé cometre un suïcidi nacional en una espantosa guerra civil, els Estats Units va portar al primer home a la Lluna. Menys de mig segle després de renunciar a participar en guerres exteriors, els Estats Units i els seus aliats van obtenir una gran victòria en la major guerra de la història moderna, i després d'ella van aconseguir #imposar en una guerra freda que, d'alguna manera, potser per miracle, va permetre a la humanitat sobreviure i, en molts llocs, prosperar. Ser vell als Estats Units és admetre aquesta cronologia.