La nostra energia només dóna per a 75 dies a l'any: les renovables no poden esperar més!

Imaginem per un moment que Catalunya fos una illa flotant enmig del Mediterrani. Sense petroliers, gasoductes ni interconnexions elèctriques, només disposaria de l'energia generada dins del país. Si comparem l'electricitat produïda actualment per les centrals nuclears i les fonts renovables amb tot el consum final d'energia, obtenim una equivalència d'uns 75 dies d'energia a l'any. La resta del calendari, Catalunya es quedaria a les fosques. A aquest escenari s'afegeix el calendari de tancament nuclear, previst entre 2030 i 2035. Els tres reactors catalans subministren avui més de la meitat de l'electricitat. Sense aquesta generació, la producció energètica interior quedaria reduïda fins a l'equivalent a uns vint dies del consum final anual. La metàfora és imperfecta, però és avui més reveladora que mai. El tancament de l'Estret d'Ormuz en 2026 ha alterat una de les principals artèries energètiques del planeta i ha obligat a mobilitzar a centenars de milions de barrils de reserves estratègiques. Europa ha mantingut el subministrament, però a un major cost: fins a finals de juliol, la UE havia gastat uns 62.000 milions d'euros addicionals en importacions de combustibles fòssils. Aquesta és la vulnerabilitat que representa la nostra illa imaginària. En la realitat, Catalunya no està aïllada, però depèn massivament de fluxos energètics que no controla i dels preus internacionals. L'últim balanç complet del ICAEN indica que els productes petrolífers i gas aportaven prop del 67% del consum final d'energia. Aquesta dependència no està disminuint prou ràpid. Al contrari, el consum català de carburants d'automoció ha augmentat un 3,2% en 2025, fins al nivell més elevat des de 2007, i en els dotze mesos fins a juny de 2026 encara ha crescut un 4,4%. En el conjunt de l'Estat també ha augmentat el consum de productes petrolífers. Més consum i major volatilitat signifiquen una factura fòssil més elevada, i major empobriment global de la nostra societat. En paral·lel, la demanda elèctrica també està augmentant. Electrificar vehicles, climatització i processos industrials és una de les principals vies per a reduir els combustibles fòssils. Però això exigeix molta més generació renovable, major xarxa, flexibilitat i emmagatzematge. Per això, la tramitació del PLATER no és una discussió ornamental sobre mapes. És la resposta a una pregunta molt més elemental: quina part de l'energia que necessitem volem ser capaces de produir nosaltres mateixos? Les cobertes, polígons i espais ja transformats són imprescindibles, però no seran suficients per a substituir simultàniament la generació nuclear i els combustibles fòssils. També seran necessàries instal·lacions sobre sòl no artificializado, línies de distribució elèctrica, subestacions, bateries i altres infraestructures. El repte no consisteix a passar literalment de 75 a 365 dies d'autonomia.