El recital de l'Atlètic davant el Manchester United va per Barris

Alguna cosa camina malament en el nord d'Anglaterra quan tan aviat aterres en la gespa del Metropolità ja vas perdent. O alguna cosa camina molt bé en l'Atlètic amb l'arribada de peloteros com Kang-In Lee i Baena i la continuïtat de Barris. Aquest trident es va fabricar el primer quan encara sonava el ressò del xiulet de Glenn Nyberg iniciant el duel. El futbol ràpid és preciós i realment difícil tant de produir com de parar. És cert que el sistema de Carrick en defensa, un agressiu 4-2-4, facilita el vertigen, però els britànics es van veure impossibilitats de contenir el joc de l'Atlètic i van caure després de #quedar amb un menys i rebre un altre punt, aquest de Lookman. [Narració i estadístiques, 2-0] Hi ha una cosa que influeix i molt en el futur d'un club i és l'estabilitat. No és casualitat que les èpoques més reeixides d'United i Atlètic hagin vingut amb tècnics longeus en la banqueta. Poden els xarxa devils #gastar 1.500 milions en 10 anys, que si no hi ha una idea de joc mantinguda en el temps, és complicat #adaptar cada 100 partits a un tècnic nou. Michael Carrick, llegenda mancuniana, porta 25 i aquesta temporada ha sofert la pitjor arrencada de l'United des de 1986/87 malgrat la victòria en Champions davant el fluix Sabah. Després, clar, els diners compra individualitats com les de Mbeumo, que va perdonar per poc l'empat en dues ocasions en part gràcies a la punterita i a la manyopla de Oblak. Però quan no dóna, no dóna. Malgrat la temptativa britànica de llevar la pilota a l'Atlètic, aquesta nova versió del joc de Simeone, amb jugadors propicis per a ella, no és de les quals reneguin de l'esfèric. Un assentat Cardoso posava seny en l'eix des d'on es desplegaven Baena i Kang-In Lee pels costats o els carrils centrals. Grimaldo es prodigava en atac i Giuliano, sempre disposat, donava, al costat de Julián, una opció a l'espai més avançada. Aquest equip estarà encara en construcció, però només li falta la fusteria exterior perquè les bases ja els té ben assentades. Una mica d'orfebreria la va posar Grimaldo en el minut 26 per a col·locar una falta directa en la creuera de Lammens. Era clar que l'entitat blanc-i-vermella va cap a una direcció més gòtica que neoclàssica, a vegades, fins i tot, una mica barroca. La canella de Johnny va apel·lar a aquest estil. La pena és que li va costar la groga a Simeone per la protesta i no al jugador de l'United que va derrocar a l'estatunidenc. Després es destaparia de nou amb un golàs que el VAR li llevaria per un toc previ de Llorente amb la mà. Va ser tan lleu el frec que no hauria modificat el vol d'una mosca. Coses de la Champions. El futbol no entén de justícia. Mai o gairebé mai. L'Atlètic va fer una mica més que un bon partit per a #anar amb una bona renda al descans. Va controlar el joc i va minimitzar a l'United fins a convertir-lo en un titella. Sembla mentida que l'any passat arribés al segon graó de la Premier, però un mai sap quina versió esperar d'una plantilla amb molt bons jugadors, però un mal equip.