Els misteriosos 'núvols medusa' dels llançaments de SpaceX: què són i per què brillen en el cel

Hi ha treballs rutinaris que acaben regalant imatges extraordinàries gairebé per casualitat . Una cosa així li ha ocorregut aquesta setmana a SpaceX, que ha estat focus de totes les mirades per encendre els cels en un impressionant joc de colors amb un dels seus coets Falcon 9 .

La companyia de Elon Musk tenia programat aquest dimarts el llançament de la 35a missió comercial de reproveïment per a l'Estació Espacial Internacional , una operació que l'empresa aeroespacial realitza amb freqüència per a la #NASA i l'objectiu de la qual és portar recerques científiques, subministraments i equips a la #ISS . L'enlairament es va produir al voltant de dos quarts de set del matí a Cap Canaveral, uns 45 minuts abans que sortís el Sol i amb les primeres llums crepusculars. I llavors va aparèixer l'espectacle de color que té a internet captivada.

El fenomen visual es coneix com a ‘ medusa espacial ’ i darrere hi ha una explicació relacionada amb el funcionament dels motors dels coets , però no sols influeix la tecnologia: perquè aquestes figures lluminoses resultin especialment espectaculars, l'hora del llançament és decisiva: les condicions més favorables solen #donar prop del començar el dia o del capvespre.

Per què els gasos del coet adquireixen forma de medusa?

El primer aclariment sobre les space jellyfish és que no són simplement ‘el fum que deixa un coet després de si’: el que s'observa és com es comporten els gasos d'un motor espacial quan disminueix la pressió atmosfèrica (és a dir, conforme puja a les capes més altes de l'atmosfera).

L'enginyer especialitzat en aerodinàmica Christopher Combs, de la Universitat de Texas en Sant Antoni, va explicar a propòsit d'un fenomen similar en 2022 que aquestes figures apareixen quan els gasos expulsats pel coet tenen una pressió superior a la de l'aire que els envolta . En sortir de la tovera (la peça del motor per la qual s'expulsen els gasos), s'expandeixen per a #adaptar a la pressió exterior, formant una estructura de grans dimensions.

Per a enlairar, el Falcon 9 utilitza motors que cremen combustible i oxigen, produint gasos extremadament calents que ‘salin disparats’ a gran velocitat per la part inferior del vehicle. És el principi bàsic de la propulsió dels coets: en expulsar gasos en una direcció, el vehicle rep una embranzida en la direcció contrària . A aquesta columna de gasos de fuita en enginyeria aeroespacial se'n diu exhaust plume , la qual cosa podria #traduir com a deixant o plomall en espanyol.

Al principi, la pressió atmosfèrica limita l'expansió dels gasos. No obstant això, conforme el coet ascendeix i aquesta pressió disminueix, el doll pot #estendre molt més cap als costats , formant estructures cada vegada més amples. I aquí és on apareixen aquestes formes que recorden a una medusa: la zona més ampla del plomall pot recordar al capdavant mentre que les columnes més estretes de gasos (els deixants que romanen darrere del vehicle) i les estructures que generen els diferents encesos poden semblar tentacles.

La llum del començar el dia és clau

No obstant això, encara que sense aquesta sèrie d'elements tècnics no es produiria el fenomen, hi ha un procés natural que intervé i que és fonamental: la llum del Sol . Perquè els gasos recentment expulsats pel motor estan calents i poden emetre llum pròpia, però la lluminositat extensa i difusa que caracteritza a les meduses espacials es deu principalment a la il·luminació solar.

Durant l'alba es produeix una situació especialment favorable per a observar aquestes ‘meduses’ perquè hi ha llum crepuscular, l'espectador es troba encara en penombra i el coet ha pujat prou com perquè els raigs del Sol il·luminin els gasos expulsats pels seus motors, fent que les figures siguin molt més visibles i espectaculars.

És a dir, en paraules de l'astrofísica Cecilia Chirenti : quan un coet enlaira poc abans del començar el dia, els seus gasos de fuita poden aconseguir suficient altura “per a captar la llum del Sol naixent ” mentre els observadors en terra encara es troben en la foscor. “Aquesta combinació de llum i ombra, possible a l'alba o al capvespre, fa que la fuita, principalment vapor d'aigua i diòxid de carboni, sembli un núvol brillant”, afegia la científica en la seva publicació de la #NASA.

Sota el títol ‘Perseguint l'Estació Espacial Internacional’, l'agència espacial ha dedicat aquest divendres la seva imatge del dia a aquest meravellós fenomen amb un timelapse del llançament gravat per Eric Holland des de Indian Harbour Beach, Florida. Segons informa la #NASA, els deixants de fuita del coet van ser visibles en tot l'est dels Estats Units.