La nova vida dels narcos en alta mar, amb llanxes des d'Itàlia i cuiners a bord: "Ens posa la torrada i ens guisa el que pesquem"

La confessió d'aquest narco —espontània, quan el tema de la conversa era molt diferent— resulta reveladora sobre com viuen actualment en alta mar les tripulacions de les llanxes que operen amb haixix i cocaïna per la costa espanyola. «Com ara estem condemnats a viure en la mar durant setmanes i mesos, jo m'emporto al meu propi cuiner a bord. Ens posa la torrada del desdejuni, ens guisa el que pesquem per a menjar o per a sopar. Hi ha alguns oncles que només vénen per a això, com a cuiners. I uns altres que compleixen una funció doble: a més de preparar-nos esmorzars i sopars, saben de motors, de gepeeses, carreguen i descarreguen mercaderia quan toca... Però jo tinc al meu propi cuiner, per a mi i per a la gent que ve amb mi. L'última vegada he estat 23 dies en la mar. Si em menjo tots els dies un entrepà de merda o una llauna d'anxoves, em tiro per la borda». Aquest traficant que se cita amb EL MUNDO és propietari de diverses embarcacions semirrígidas que operen amb droga en el sud de la península. Diu que ofereix «logística» als qui volen introduir la seva mercaderia per la costa andalusa. Es reconeix com «un delinqüent», sense mitjanes negres ni marrades. Porta mitja vida en el negoci del tràfic de drogues a gran escala. Demana una cervesa. El seu rostre és anodí, comú, simple. Podria ser qualsevol: un periodista, un camioner, un mecànic de cotxes, un dentista. «Però vaig triar ser narco», afirma. «I assumeixo les conseqüències d'això, legals, personals...». Els últims canvis legislatius a Espanya han generat alteracions en el mercat de la droga. En 2018 el Govern va aprovar el Reial decret llei 16/2018, de 26 d'octubre, que prohibeix la venda d'aquest tipus d'embarcacions amb les quals operen els narcotraficants. «És molt difícil actuar contra les organitzacions criminals que empren aquestes embarcacions, perquè resulta freqüent intervenir-les quan ja han alijado la droga o el tabac, o quan en el transcurs d'una persecució els gèneres són llançats a la mar. En aquests casos resulta especialment complex procedir administrativa o penalment contra els patrons i tripulants», recollia el text publicat en el #BOE. Diverses embarcacions de traficants abarloades en alta mar, amb tendes de campanya i ombrel·les a bord per a les seves tripulacions.EL MUNDO Des de llavors, la tinença, navegació o fabricació d'una narcolancha (embarcació pneumàtica o semirrígida d'alta velocitat) constitueix un delicte de contraban, encara que la goma sigui interceptada completament buida. Això ha provocat que les tripulacions que traslladen fins a la costa espanyola la droga que carreguen al Marroc o des d'altres embarcacions nodrisses que es troben en alta mar no puguin #aproximar al litoral amb tanta lleugeresa com antany. «Abans sorties a la mar una nit, un parell de dies com a molt, feies tu treball i et podies tornar a la teva puta casa. Encara que haguessis de tornar-te de nou a l'aigua l'endemà. Ara això ja no passa», afirma l'entrevistat.

«Avui dia vivim en la mar. Ens emportem tendes de campanya, medicaments per al mareig per l'onatge, ombrel·les per a evitar el sol, cremes per a la pell, fogons, paelles, bosses de menjar... Hi ha embarcacions més petites, o barquitos d'esbarjo, que ens acosten queviures quan estem molt apurats amb el menjar. No sols ens porten combustible, com es pot pensar molta gent. També papeo. Jo sé de gent que ha estat 60, 70 i fins a 90 dies en la mar. Això, mentalment, et deixa molt tocat. Ara ja no se surt a tir fet. Les organitzacions treuen a les seves tripulacions i treballen en funció de si hi ha mercaderia arribant o no. És una manera d'oferir servei a altres bandes. Portes 2.000 quilos en un vaixell? Perquè jo tinc llistes les meves llanxes en l'aigua per a ja, per a quan la teva gran organització les necessiti». Portugal se suma a la lluita legal Aquest canvi legislatiu en 2018 a Espanya va provocar que moltes drassanes clandestines de narcolanchas s'instal·lessin a Portugal —essencialment, en el sud de país veí—. Però Portugal ha seguit la senda legal marcada per Espanya en la seva lluita contra el narco. A la fi de maig de 2026, el Ministeri de Justícia portuguès va anunciar l'entrada en vigor de la nova llei que pretén combatre l'ús d'embarcacions d'alta velocitat (EAV) per al tràfic internacional de drogues i altres delictes vinculats al crim organitzat. La nova norma prohibeix el seu ús sense autorització prèvia entre les nou de la nit i les set del matí. A més, regula l'ús obligatori d'un sistema automàtic de localització, el marcat obligatori i visible amb les sigles EAV en l'embarcació, la notificació prèvia de les entrades i sortides del territori portuguès, i l'autorització de l'Agència Tributària lusitana per a la importació, exportació i transport d'una semirrígida. La legislació preveu penes de presó de fins a quatre anys, multes de fins a 100.000 euros per a les persones jurídiques i «responsabilitat penal per a qui fabriqui, transport, posseeixi o transfereixi EAV fora de les condicions legals, amb pena de presó d'un a quatre anys». «Cada vegada hi ha més traves legals, és cert. Abans el meu negoci era molt més senzill», confessa el narco entrevistat. «Ara hi ha gent espanyola instal·lada a Itàlia que fabrica narcolanchas o que t'adapta les que ja hi havia. Moltes d'elles estan partint des del sud d'Itàlia cap al Marroc i el sud de la península per mercaderia a través del Mediterrani. També hi ha embarcacions legals a les quals se'ls canvia la matrícula quan s'allunyen de la costa. Sals legalment d'aigües del país, fiques la mercaderia per Espanya i tornes a Itàlia com a legal de nou».