La UGT i CCOO demanen apujar el salari mínim almenys un 7%

Els sindicats majoritaris demanen apujar el salari mínim interprofessional (SMI) almenys un 7% de cara al 2027 i situar-lo així per sobre dels 1.300 euros al mes. En una roda de premsa conjunta de la UGT i CCOO a Madrid, les dues organitzacions han defensat un increment que duria a actualitzar el llindar, com a mínim, fins als 1.306 euros bruts en 14 pagues, o 1.524 euros en dotze. Actualment el salari mínim a l'Estat és de 1.221 euros bruts en catorze pagues, cosa que equival a 1.424 euros en dotze mensualitats. "Tenint en compte el desequilibri entre la pujada aplicada el febrer d'aquest any i l'IPC, estem parlant d'una diferència entorn del 2%. Per tant, creiem que la pujada de l'SMI per al 2027 ha d'assolir, com a mínim, el 7%", ha dit el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez. Per la seva banda, el seu homòleg de CCOO, Unai Sordo, ha afegit: "El salari mínim interprofessional ha de pujar pròximament almenys un 7%, per situar-se per sobre dels 1.300 euros mensuals en 14 pagues, cosa que equival a més de 1.500 euros al mes si ho calculem en 12 pagues". Tal com han explicat, està previst que aquesta pujada de l'SMI sigui una de les reivindicacions de la vaga general prevista per a l'11 de novembre. Sordo també ha recordat el compromís del govern espanyol de legislar per impedir l'absorció i compensació dels plusos i complements salarials en el salari mínim. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va començar la setmana passada els passos per poder fixar l'augment, i no descarta que la pujada es pugui acabar aprovant en plena campanya electoral, que arrenca el 13 de novembre. L'enèsima "ocurrència" dels sindicats Des de Brussel·les, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat la proposta d"'ocurrència" dels sindicats, que en cap cas compta amb l'opinió dels empresaris. "Els sindicats últimament cada setmana tenen una ocurrència", ha assegurat, i ha equiparat la proposta d'apujar el salari mínim interprofessional amb la vaga general per l'habitatge convocada pel dia 11 de novembre, que Foment considera "política inoportuna i irresponsable". "Demà ens poden plantejar l’ocurrència que la gent no vagi a treballar i que les empreses continuïn pagant els salaris", ha ironitzat. Sánchez Llibre ha viatjat a la capital comunitària per fer arribar a representants de la Comissió Europea el llibre blanc sobre l’absentisme que Foment va presentar a finals de setembre, que xifrava el cost d'aquesta problemàtica en 33.000 milions d’euros el 2025. L’objectiu, ha exposat, és sensibilitzar les institucions europees de l'absentisme que, segons ell, pateixen les empreses espanyoles i que Espanya lidera a la UE, seguida d’Eslovènia i Bèlgica. Val a recordar que les darreres actualitzacions del salari mínim no han comptat amb el suport del teixit empresarial. De fet, l'última vegada que la CEOE i Cepyme van donar suport a apujar-lo va ser el 2020, quan va passar de 900 a 950 euros mensuals.