Un consell "clànic" és de fet bastant nou, i no tot això val la pena, diu l'historiador

En el món de les finances personals, moltes de les lliçons que ens ensenyen són tituïdes com a històrics . Des de l'alba del temps, els experts ens diuen que els que van avançar econòmicament vivien dins dels seus mitjans, van salvar diligentment i van gastar-se i invertir amb cura.

Va fer de Joseph Moore un historiador i autor de "Com obtenir Rich a la història americana," publicat a l'abril d'abril, si els nord-americans havien rebut, seguint i prosperant del mateix consell durant els últims segles. El que va trobar el va sorprendre.

"Hi ha una saviesa sense temps dels diners que tots hauríem de seguir, des de Ben Franklin fins ara? La resposta és no," diu Moore. " Resulta que el que sempre funciona està canviant."

Alguns principis financers comuns que semblen vells fenòmens recents, Moore diu, i algunes situacions que semblen noves són, de fet, força comuns durant tota la història.

En ambdós casos, saber que la teva història pot ser útil. Al cap i a la fi, si les generacions anteriors floreixen sense més consells recents, potser la saviesa actual no és tan valuosa com pensem. D'altra banda, potser no necessites trobar una solució creativa a un problema que no és en realitat aquesta novel·la.

Aquí hi ha tres conceptes erronis que es troben des de la història de les finances personals d'Amèrica i del que es pot aprendre d'ells.

Els nord-americans lluiten contra la incapacitat d'habitatge enmig de les taxes de gran hipotecia i augmenten els preus de casa. Però no és un problema històric, diu Moore.

"Molts estem en una crisi d'habitatge causada per una manca d'habitatge," diu. "No és ni el primer ni el pitjor."

Moore apunta al 1948, quan la proporció de gent que volia comprar una casa per a que l'inventari estigui a punt de doblar el que ara és, com el pitjor culpable. L'any 1981, quan la hipoteca dels mitjans de comunicació es va consumir més de la meitat dels ingressos domèstics, tampoc era un pícnic, diu.

Això no vol dir que l'escassetat actual no sigui real o que ho hauries de xuclar perquè altres persones ho tenien pitjor, Moore diu.

Però val la pena mirar com la gent històricament l'ha resolt personalment, no políticament. I en el cas d'una mancança d'habitatge, les respostes de Moore no són glamuroses.

Una solució històrica es movia més sovint. Actualment, el mercat d'habitatge és pitjor en alguns llocs que altres. Els nois feien servir més probabilitats d'agafar i anar a llocs on les oportunitats eren millors, Moore diu. Per la majoria de la història del país, entre 1 en 3 i 1 de cada 5 americans es van traslladar cada any, diu que apuntava a la recerca de l'historiador i del periodista Yonipelbaum. Ara, és més com 1 en 13, Moore notes.

Una altra solució comuna per a les cases desfavorables: compartir l'habitatge. Als 19 anys - els Estats Units del segle XX no eren gens estranys pels propietaris de casa per llogar habitacions a casa seva per ajudar amb la hipoteca, en Moore diu. La mateixa lògica s'aplica als lloguers del dia modern que van dividir espais amb companys d'habitació per mantenir els costos baixos, diu.

"És una manca d'espai, així que has de mietitzar l'espai," diu Moore.

Sovint se'ls diu que el camí a la riquesa a llarg termini és senzill: invertir consistentment en un cost baix, àmpliament divertit de la cartera d'accions. Necessites proves? Penseu en la trajectòria cap amunt de S+P 500 des d'abans de l'accident de mercat d'accions el 1929, i penseu en tots els compostos que podríeu haver guanyat durant aquest període heu invertit.

"Alguna cosa realment nova que actuem com vell és que l'interès compost és el que construeix riquesa," diu Moore. "Ningú es va fer ric per l'interès compost per la majoria de la història dels EUA, i si ho fessin, generalment ja eren rics."

Penseu-hi: els fons de l'índex no eren per aquí, ni són accions fraccionals. Si volguessis tenir totes les accions d'un índex, necessitaries els diners per comprar accions de cada, més una tarifa per al teu desesperador, és clar.

"Per la majoria de la història americana, menys del 10% dels nord-americans tenen accions. No és així com la gent es va rica," diu Moore. "Ells es van rics concentrant la major part dels seus esforços en petites empreses i carreres, la propietat real i les eines de treball. [Wew] van construir el seu camí a la riquesa fins a la generació i als nens, quan la tecnologia va entrar en línia per permetre't utilitzar compost."

Els Investigadors encara haurien d'aprofitar les innovacions que van fer que la cartera de baix cost sigui accessible, en Moore diu. Només cal recordar que hi ha més d'una manera de crear riquesa.

Un consell financer que se sent provat i veritable és crear un pressupost i tirar-lo endavant. Com pots assegurar-te que no t'obsessionis i que et quedis al punt de mira amb els teus objectius financers?

Però Moore diu que el full de càlcul domèstic es un fenomen relativament nou.

"Ningú dels 1800 pressuposts com vem parlar de pressupost," diu. "Aquestes categories de despesa cap endavant serien completament estrangeres per al pensament de qualsevol."

Per a la majoria de la història americana, el que la gent va fer en lloc d'això era mirar els seus diners en grans cubells. Un parell podria dividir les coses entre la renda i la dona del marit, per exemple, diu. O, per mantenir les coses encara més simples, van dividir la renda entre el que necessitaven per sobreviure, i el que fos que quedava.

Els esquemes de pressupostos més complexos es van formar de moda a principis del segle XX, Moore diu, amb guies financers a l'hora de treure el munt de temps que es pot estalviar per tallar els gusts d'alcohol i tabac, el cafè amb llet i un brindis amb el seu dia.

No hi ha cap manera de gestionar diners. Però si trobem un pressupost tediós, Moore argumenta que l'actitud et posa en línia amb generacions d'americans que van mantenir les coses simples practicant el que ara anomenem pressupost invers: pagar les factures, posant diners per objectius i després gastar la resta mentre veien funcionant.

CNBC Seleccioneu és editorialment independent i pot guanyar una comissió d'associacions als enllaços.