L'actualitat del món, en català

Actualitat

"Teníem la carxofa del Prat, de gran qualitat, i l'estem substituint per una altra, la Green Queen, que és dura"

"Teníem la carxofa del Prat, de gran qualitat, i l'estem substituint per una altra, la Green Queen, que és dura"

Entrevisto el pagès Jaume Torras (Sant Climent de Llobregat, 1974) una tarda per parlar de la seva empresa, Soulblim, que és una derivació de la parada que tenien els seus pares al mercat de la Barceloneta, on venien verdures. Tot va començar el 2007, quan el Jaume va obrir una pàgina web que es deia L’Hortet del Baix per ajudar els seus pares a vendre la verdura que conreaven. Durant cent anys seguits algú de la seva família havia estat sempre al mercat de la Barceloneta, però aquell any van començar les obres de millora, i els pares no van poder-ne assumir el cost, que era de tres-cents mil euros. El 2004 van tancar la parada. El Jaume es dedicava a la venda de software, era comercial, i ajudava els pares amb L'Hortet del Baix. Fa dinou anys, el fet de vendre verdures a través d’una pàgina web era exòtic i estrany, però a ell li va funcionar. Va començar a tenir-hi visites de tot l’Estat i del món. Després li va passar una cosa que el va ajudar a arribar fins avui, que ven verdura i fruita de proximitat i ecològica per tot l'Estat. Els seus camps, d’agricultura ecològica, són a Sant Boi, Gavà, Viladecans i Sant Climent de Llobregat. Compraves la verdura als teus pares i tu les revenies a través de la pàgina web? Sí, jo demanava als pares, a l’Antoni i la Núria, que ells hi posessin el preu, jo els hi comprava, i després la revenia per la web. Els demanava que hi fixessin un preu que donés marge per guanyar-se la vida. I jo me’n fixava un altre per a mi, per la logística i la preparació de tot plegat. La gent acostuma a voler veure i tocar la fruita i la verdura que compren. Això és odiós. No es pot anar tocant la fruita i la verdura, perquè si deu persones hi han clavat els dits, aleshores es fan malbé. Hauria d’estar prohibit fer-ho. Però el cas és que, a nosaltres, ens va funcionar vendre-la a través de la web perquè el 2009 ens va passar una cosa que hi va ajudar. Quina? Vam sortir per TV3, al Telenotícies migdia. A Sant Climent de Llobregat es fa la Festa de la Cirera, o com a mínim es feia fins ara; potser aquest any ha estat l’última perquè ja no queden pagesos i els cirerers estan abandonats. El cas és que a la festa del 2009 nosaltres hi teníem una parada que es deia L’Hortet del Baix, i TV3 ens va gravar. Els va agradar el projecte, i el van explicar. A partir d’aquí, vam tenir més repercussió. Vam passar de tenir-hi deu visites a la setmana a tenir-ne dos mil en un dia. Aquell any vaig marxar de la feina on treballava. Vam sortir per TV3 el quinze d’agost; al setembre vaig plegar. El 2010 vaig crear l’empresa, vaig fer construir una nau a Sant Climent de Llobregat i vam començar a guanyar-nos-hi la vida. Repartíem els productes als restaurants de Barcelona que compraven verdures als meus pares, com la Cova Fumada i molts altres. Jo no havia combregat mai al 100% amb la feina de pagès, que mira la terra. Jo pensava que calia mirar la terra, però també aixecar el cap, i per això sempre havia somiat amb tenir la meva empresa.

Notícies relacionades