L'endemà de l'amnistia
El Tribunal de Comptes ha amnistiat finalment Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras i una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat que van participar en l'organització del 9-N, l'1-O o l'acció exterior del procés. És una bona notícia que arriba massa tard. No només perquè els afectats han passat anys sota la pressió d'un procediment que els amenaçava amb multes milionàries, sinó també perquè el mateix òrgan administratiu ha estat tres mesos esperant per aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que era prou clara i deixava clar què s'havia de fer. Ara falta que el Tribuna Suprem faci la seva feina i arxivi, també, la causa de l'1-O. Es preveuen moviments la setmana que ve.
A banda dels noms més coneguts, l'amnistia de les despeses del procés beneficia exdirigents menys mediàtics o que directament s'han apartat de la primera línia política. És el cas d'Albert Royo, Antoni Molons, Josep Ginesta, Joaquim Nin, Aleix Villatoro, Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Martí Anglada, Luca Bellizzi i molts d'altres. Són persones que van dedicar uns anys de la seva vida a la política i van participar amb més o menys intensitat a promoure el procés -un project polític que va guanyar les eleccions- arreu o organitzar el referèndum. Per això, han passat quasi una dècada amb l'espada de Dàmocles a sobre, amb el seu patrimoni en risc.
Qui pagarà per tot aquest temps de calvari? Probablement ningú. "Tranquil i content. No els dediquem ni un minut més. A viure", ha dit Albert Royo, màxim responsable del Diplocat, a través de "X". Ell és un dels que s'ha apartat de la primera línia i alhora un dels que els tribunals han tingut més al punt de mira. L'acció exterior de la Generalitat en els anys del procés va ser una fuita difícil de controlar pel govern de l'Estat, i per això l'article 155 va posar un èmfasi especial a desmantellar el Departament d'Afers Exteriors, que aleshores pilotava Raül Romeva, i el Diplocat, l'organisme de diplomàcia pública que va deixar en evidència més d'una vegada les estructures encotillades del govern espanyol.
L'amnistia es va aplicant a poc a poc, i encara hi ha casos pendents, que els jutges miren de dilatar. Josep Maria Jové i Lluís Salvadó continuen pendents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que considera que la resposta del TJUE al Tribunal de Comptes -en què diu que la malversació del procés no afecta els interessos financers de la UE- no es pot aplicar al seu procediment, que també investiga la malversació del procés. El TSJC prefereix esperar què Luxemburg es pronunciï, una vegada més, sobre la mateixa qüestió, abans de procedir. I falta també el cas dels CDR acusats de terrorisme, amb una amnistia que compta també amb l'aval del TJUE i del TC, però que l'Audiència Nacional encara no ha aplicat del tot.
L'endemà de l'amnistia es podrà parlar de normalització? Molta gent podrà recuperar la seva vida sense haver de mirar de reüll les comunicacions dels jutjats.
