Funcas alerta de l'impacte de la inflació persistent sobre les llars

La radiografia que fa Funcas de l'economia espanyola part d'un creixement fort, però en procés de desacceleració; combinat amb una inflació persistent que castiga a les llars i les empreses; i una alerta sobre unes finances públiques que ja s'han quedat sense marge de maniobra per a respondre a nous xocs, per l'elevat endeutament. D'entrada, el think tank situa el creixement del #PIB enguany en el 2,5%, #reduir al 1,8% en el 2027. En aquest terreny, no modifica les seves previsions anteriors. Entrem en una desacceleració suau, en un període en què el turisme perd manxa, l'impacte dels fons europeus Next Generation va acabant el seu recorregut i la demanda interna continua tirant, però menys. És, per tant, un panorama positiu. On vénen corbes és en el terreny de la inflació. Amb les últimes dades, per exemple, el 4,9% del #IPC de setembre, Funcas revisa mig punt a l'alça els seus càlculs d'inflació i la situa en el 3,7% enguany i el 3,1% en 2027. Una indicació de la persistència amb què es mantindran els preus alts, tesis que queda reforçada quan fixa per al 2028 una inflació encara elevada, del 2,5%. “El principal risc en aquest moment és una inflació persistent que erosiona la renda de les llars i la competitivitat de les nostres empreses”, ha afirmat el director general de Funcas, Carlos Ocaña en la presentació d'aquestes previsions econòmiques per al període 2026-2028. Són unes perspectives d'inflació que s'han deteriorat pel conflicte de l'Iran, les limitacions de la capacitat europea de refinament, especialment pel que fa al dièsel, i calculant que el paquet d'ajudes del Govern caduca en principi a la fi d'any. “És un brot inflacionari que no ve només de l'energia, sinó també de la inflació subjacent, que ja vèiem abans del conflicte”, ha afirmat Raymond Torres, director de Conjuntura de Funcas. En el període recent, les llars han sostingut la despesa en consum tirant de l'estalvi, la qual cosa s'aprecia en veure com ha caiguda la taxa d'estalvi. “Les famílies esmorteeixen el xoc inflacionari amb l'estalvi, però això no és sostenible a llarg termini”, afegeix Torres. A més, s'aprecia també la diferència amb Europa respecte a la taxa d'inflació, amb la d'Espanya situada pràcticament un punt per damunt. En el panorama actual, Funcas aprecia dos riscos importants. Un és l'estret marge de maniobra de què es disposa per a fer front a nous xocs. El menor creixement del #PIB provocarà un augment del dèficit que pot superar el 3% en 2030, si no es prenen mesures, i els pagaments per interessos del deute públic augmentarien en 20.000 milions d'euros. Passarien dels 43.500 milions enguany fins als 63.700 en 2031. Un altre risc que assenyala el think tank té a veure amb el mercat laboral. Si s'alenteix la incorporació d'immigrants, que són el gran motor del creixement en els últims anys, pot tenir un impacte en l'activitat.