Miriam González: “La xarxa clientelista política impedeix modernitzar el país”

L'advocada Miriam González ha decidit fer el pas i concorrerà amb el nou partit Democràcia 21 a les eleccions del 29-N. La formació s'estrenarà amb candidatura a Madrid i Barcelona i un ideari reformista, centrista i liberal que apel·la al ciutadà fart d'enfrontaments Democràcia 21 s'estrena en una campanya molt polaritzada. Per què es presenten? Perquè proposem una neteja del sistema polític i, en paral·lel, la modernització del país. És impossible que el país es mogui cap a un model més productiu quan està abduït, en totes les administracions, per les xarxes clientelistes dels partits. Volem arribar a acords en els temes principals, acabar amb la confrontació. És un moment importantíssim a nivell mundial i europeu, i tot el país hem d'empènyer per a enganxar-nos a aquesta carrera de la nova economia perquè, si no, dins de cinc anys el cop serà majúscul La reforma, el “greix” que denuncien en la maquinària de les administracions, sol xocar després amb una realitat difícil de moure. Els partits arriben al poder i comencen a #infiltrar en tota l'Administració. És gairebé soviètic. En comptes d'una Administració professionalitzada, fan nomenaments, cessaments, es col·loquen a persones afins en les empreses públiques, hi ha ingerències en els mitjans públics. Així és impossible funcionar com una economia àgil. Un dels principals debats d'aquesta campanya se centra en l'habitatge. Quina és la seva proposta? No es pot enfrontar a inquilins i propietaris. Cal generar un consens entre totes les administracions perquè necessitem un pla a 10 anys amb seguretat jurídica que posi les dimensions de construcció d'habitatge social i protegit. Si no, tot seran parcheos. És necessari prendre mesures excepcionals, i proposem deixar a zero tots els impostos en aquesta matèria per als joves. No pot ser que l'Estat engrosseixi les seves arques a costa d'una generació que no pot plantejar un projecte de vida. És un drama gairebé humanitari. També cal anar a Brussel·les per a demanar que els 10.000 milions de fons europeus no executats, entre una Administració i una altra, es posin en un fons per a habitatge social i assequible. El funcionament dels serveis públics (sanitat, educació, infraestructures...) és una altra de les carpetes crítiques per a definir el futur del país. El manteniment dels serveis públics no dóna fotos. M'he reunit amb tots els sectors, i sé que el Govern no l'ha fet. S'està intentat tapar que ja no som un país inversor, i aquesta falta d'inversió en infraestructures anirà a més. S'ha optat per un model de creixement econòmic basat en el volum, que és un avantatge competitiu, però mancada múscul. Falta el creixement per productivitat, que és impossible perquè se'ns va els diners com si fos un cistell.

A Espanya, arran de la crisi del 2008, hem vist un canvi del que era un país inversor en infraestructures cap a una economia més social, i això no ho hem recuperat Quina és la seva proposta en matèria fiscal? Amb els impostos és fonamental no enganyar a ningú. Espanya està en una situació complexa, s'inverteix poc, estem pagant les pensions amb deute. Hi ha poc marge per a plantejar focs artificials com fa el líder de l'oposició. Volem intentar alliberar la pressió sobre el ciutadà, però amb cap. Tenim una agenda per a poder proveir els serveis de manera més eficient, no tallant el funcionariat sinó el greix polític. I obrir la mà a una major productivitat que després permeti rebaixar impostos. Un altre dels eixos del debat és el model d'Estat, sobretot si se situa el focus a Catalunya, on l'independentisme té una força considerable. Per sort hi ha una sèrie de tensions que ja no són tan apressants. Però hem d'estar molt atents al fet que algunes forces emergents puguin tirar d'aquesta agenda, que seria terrible. Hi ha combinacions del govern d'Espanya que segurament obren la porta a una següent fase que és reviure el “contra” dels extrems. Podem fer funcionar moltíssim millor el model d'Estat, intentar harmonitzar en coses mínimes que tenim diferents en tots els llocs, mesurar la que funciona o no. No és el moment de grans discussions intel·lectuals, tenim pressa perquè hi ha molts països avançant i reformant a tota velocitat.