Ni sortir de casa ni aconseguir ocupació: les llistes d'espera, una barrera per a la independència de milers de discapacitats

No comptar amb un certificat de discapacitat pot condicionar la vida d'una persona de moltes maneres. Miguel Ángel Pardo Martín va deixar de fer una de les coses que més gaudia: recórrer els carrers de Madrid. Des que va sofrir un tercer ictus al gener de 2026, va quedar amb seqüeles en la parla i en la mobilitat i, des de llavors, va perdre independència. En tenir una incapacitat absoluta permanent, ja no pot sortir només del seu pis en Villaviciosa de Odón i depèn gairebé totalment d'un escúter elèctric per a #moure. “Abans anava al centre, però ara ja no puc perquè cal agafar l'autobús i després un metre. Ja he deixat de venir a Madrid per llibertat”, explica l'home de 67 anys modulant amb certa dificultat. Les poques vegades que sali, ho fa per a anar a una consulta mèdica. “Si hem d'anar a qualsevol lloc en el cotxe, l'haig de deixar en el laboratori o a l'hospital, i posar-me a donar voltes per a poder aparcar-lo”, explica la seva esposa, Montserrat López Espejo.