Guia per entendre què està passant a l'esquerra del PSOE

Divendres acaba el termini per presentar les coalicions per les pròximes eleccions generals i, a hores d'ara, les negociacions entre els partits a l'esquerra del PSOE continuen obertes. El 2023 l'acord per configurar Sumar va arribar sobre la botzina (amb Podem a dins, tot i el veto a Irene Montero) i, aquest any, va camí de resoldre's per bé o per mal també a última hora. De fet, l'escull torna a ser com unir els partits que conformen el Front Ampli –Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i Comuns– amb Podem, que ara mateix es presentaria en solitari. Els liles, però, s'han buscat una aliança amb Gabriel Rufián i ERC, que volen que els sigui un revulsiu i una manera de posar pressió al Front Ampli en la negociació. ¿Hi ha possibilitats d'una candidatura conjunta? ¿Què passaria amb ERC si Podem s'integra al Front Ampli? Entre el Front Ampli i Podem encara hi ha tota una sèrie de partits que orbiten sense sumar-se, de moment, a cap dels dos blocs. Hi ha Compromís, la CHA i Més per Mallorca, que fa tres anys van integrar-se a Sumar i ara prefereixen fer servir les seves sigles i intentar arribar a acords amb els actors principals per configurar les candidatures al País Valencià, l'Aragó i les Balears. I hi ha d'altres formacions d'esquerres consolidades al territori, com el BNG, Bildu o Endavant Andalusia, que no volen saber res d'aliances estatals. Ada Colau, la candidata confirmada per liderar el Front Ampli, feia una crida aquest dimarts a continuar negociant amb Podem per acostar-lo a la coalició. De fet, la mateixa Irene Montero, candidata de Podem, assegurava que els contactes amb el nou Sumar continuen i no donava per trencades les negociacions. Amb tot, el partit lila continua endavant amb el seu procés de primàries obertes que va engegar la setmana passada i que acaba aquest dijous. És el mètode que ha defensat Podem per negociar amb el Front Ampli: que cadascú presenti la seva candidatura i que la ciutadania decideixi qui prefereix com a candidat. Una via, però, que els seus interlocutors rebutgen. ¿Què passaria si finalment les negociacions acaben amb acord? Llavors hi hauria una única candidatura a tot l'Estat, tot i que caldria veure si això es replicaria a totes les províncies, és a dir, si a Madrid, per exemple, l'acord passaria perquè hi hagués dues candidatures, una del Front Ampli i una altra de Podem amb Irene Montero al capdavant. De fet, aquesta és una de les tesis que defensava Pablo Iglesias aquesta setmana a TVE: que en les províncies grans com Barcelona o Madrid, la unió de les esquerres no és imprescindible com en les províncies petites, perquè el sistema electoral no penalitza dues candidatures. A la capital espanyola, Podem i Més Madrid tenen una relació trencada des de fa temps. De fet, el partit de Mónica García és una escissió dels liles.