Jordi Pons, 93 anys: “Sóc de fruita i amanides, però cal tenir la il·lusió de prendre alguna cosa que et prohibeix el metge”

“Una mà amiga, amb la qual saps que pots comptar, després de 50 anys, no es paga amb diners ni amb res”, diu Jordi Pons, als seus 93 anys. Considerat un dels pares de l'actual generació d'alpinistes d'Espanya, Pons ha protagonitzat ascensions a parets mítiques com la cara nord del Eiger, a més d'expedicions al massís del Mont Blanc o l'Himàlaia. Va ser integrant de la primera expedició espanyola que va aconseguir un ochomil: el cim del Annapurna. A més, com a cineasta de muntanya, ha realitzat més de vint documentals, diversos d'ells premiats en festivals internacionals. Després de tantes aventures —algunes d'elles extremadament perilloses—, el valor de l'amistat, com explica en el videopódcast Longevity, és el seu major aprenentatge vital. “Sense els meus amics jo no podria haver fet res ni hauria tingut rellevància. Els amics m'han permès saber que la meva vida té molt valor i això m'ha permès una sensació de sentir-me segur sempre. Haig d'explicar les meves alegries i les meves penes, la meva por, com ho feia amb l'escalada. Els amics estan per a ajudar-te en els moments difícils”, compte l'alpinista. Aquest és un dels seus secrets per a gaudir d'una salut envejable i d'una energia desbordant, a les seves 93 anys: l'amistat, la relació amb els seus. Cada setmana, Pons continua #trobar amb els companys d'esport que continuen vius. “Tenim una comunitat que, 50 i tants anys més tard, continuem sent amics. Ens diem, no anem pel telèfon enviant-nos Whatsapps. Ens fem una abraçada i ens emplacem fins a la setmana pròxima, sabent que existim encara i que tenim la capacitat de recordar el que hem viscut i el que ens ha fet felices”, relata. Pons ha compartit també en Longevity els seus hàbits diaris. “Faig estiraments al matí i a la tarda. A més, procuro des del barri en què viu, el Guinardó, fer un recorregut d'entre 50 minuts i una hora i quart, amb els bastons d'esquí”. Quant a la dieta, l'alpinista segueix una dieta mediterrània, amb algunes particularitats. “Sóc de fruita, llegums, amanides… Jo vull les coses cuinades a la planxa, com més pescat que carn, i prenc pa amb tomàquet i pernil. No prenc alcohol, però m'agrada el pacharán!”, riu. “Cal mantenir sempre una flama viva, tenint la il·lusió d'un dia a la setmana poder menjar alguna cosa que et prohibeix el metge”, afirma. Segons Jordi Pons, per a seguir endavant amb vitalitat “és important tenir objectius, i no sempre és imprescindible fer una muntanya. Els objectius poden ser criar a un fill, tirar endavant un negoci… Són objectius que cadascun ha de #marcar”. Per a ell aquestes metes són una peça indispensable per a #aixecar cada dia, i en el seu cas personal, el seu pròxim projecte és un nou a viatge a Nepal per a recordar antigues gestes alpinísticas i conèixer a una nena a la qual ha apadrinat. Alhora, explica en l'entrevista, saber donar valor als moments importants aporta moments de felicitat.