El jardí d'inspiració renaixentista que treu el cap sobre els penya-segats i les platges de la Costa Brava

Els Jardins de Santa Clotilde, a Lloret de Mar, combinen terrasses, escultures i vegetació mediterrània en un conjunt protegit com Ben Cultural d'Interès Nacional

El jardí botànic d'estil anglès i romàntic del segle XIX que alberga una col·lecció subtropical a l'aire lliure molt peculiar

La Costa Brava és un de les destinacions turístiques més conegudes de Catalunya per les seves platges, cales i localitats obertes al Mediterrani. No obstant això, aquesta zona de la província de Girona també reuneix espais d'interès històric i cultural que permeten conèixer altres parts del seu patrimoni. Entre ells apareixen edificis, jardins i conjunts que formen part de la història de diferents municipis i que, en molts casos, poden #visitar durant tot l'any.

Un d'aquests llocs es troba a Lloret de Mar, una localitat que, més enllà de la seva activitat turística vinculada al litoral, conserva diferents espais relacionats amb el seu passat. Dins del municipi poden #trobar construccions històriques, jaciments arqueològics i zones verdes integrades en la seva oferta cultural. Alguns d'ells se situen molt prop de la costa, on el relleu ha condicionat tant la seva forma com la manera en la qual s'integren en l'entorn.

És el cas dels Jardins de Santa Clotilde, situats sobre un penya-segat entre la platja de Fenals i la cala Boadella. El recinte va ser dissenyat al començament del segle XX prenent com a referència la jardineria renaixentista italiana i s'organitza en diferents nivells units per escales i camins. La vegetació mediterrània comparteix espai amb fonts, escultures i altres detalls del projecte original, mentre que diversos punts permeten contemplar el litoral des de l'alt.

Un jardí del segle XX inspirat en el Renaixement italià

L'origen dels Jardins de Santa Clotilde es remunta a 1919, quan el marquès de Roviralta va encarregar la seva construcció a l'arquitecte i paisatgista català Nicolau Maria Rubió i Tudurí. La intenció era crear un jardí privat inspirat en els models italians, on la geometria, la simetria i l'ordre dels diferents espais tenien un paper important.

Rubió i Tudurí va ser una de les figures destacades del paisatgisme català de començaments del segle XX i va rebre una important influència de l'urbanista francès Jean-Claude Nicolas Forestier. Per al projecte de Lloret de Mar, va recórrer a principis relacionats amb el noucentisme, un moviment cultural que recuperava referències clàssiques i donava especial importància a la proporció, l'equilibri i la claredat de les formes.

El terreny va obligar a adaptar aquestes idees a una zona amb bastant pendent. En lloc d'eliminar els desnivells del penya-segat, l'arquitecte els va incorporar al disseny mitjançant una successió de terrasses connectades per escales i senderes. D'aquesta forma, cada altura va passar a formar part del propi jardí i va permetre alternar espais oberts amb uns altres més tancats per arbres i arbustos.