Els temporals amenacen els camps de cultiu de Viladecans i Gavà

Jordi i Joan Llopis són dos agricultors del Parc Agrari del Baix Llobregat. Amb amargor, expliquen que l'últim temporal ha malparat collites de calçot, espinac, all tendre, bròcoli, coliflor, remolatxa i pastanaga en els camps de Gavà i Viladecans. “Pansa cada any”, relaten. Juntament amb Josep Pañella, president de la Cooperativa Agropecuària de Gavà, recorden que d'algun temps ençà les inundacions i les pèrdues econòmiques que comporten són habituals. “Amb les actuals infraestructures i el canvi climàtic no es pot fer d'agricultor”, assumeix Pañella. El president de la cooperativa de Gavà li posa veu a una antiga i cada vegada més urgent reivindicació en el Parc Agrari del Baix Llobregat, l'últim gran reducte agrícola que es conserva en l'àrea metropolitana de Barcelona: es necessiten inversions per a millorar la gestió de l'aigua. Les inundacions s'han produït una després d'una altra en els últims anys. Entre les seves reclamacions es troba la instal·lació d'un segon caragol d'Arquimedes, que serveix per a desballestar l'aigua impedint que es quedi estancada destrossant els cultius, com ara passa. També la millora de la neteja de les rieres. Són projectes de sobres coneguts per la Generalitat de Catalunya que no requereixen una inversió elevada, expliquen els afectats. “S'han de fer les inversions d'una vegada”, reclama Carles Faura, president de la Cooperativa Agrícola de Viladecans. “Volem tenir un parc agrari a 15 minuts de Barcelona o no?”, es pregunta Jordi Llopis, agricultor que per edat encara hauria de tenir una llarga trajectòria per davant, en un context on se suposa que es pretén potenciar l'alimentació de proximitat. “Enguany ja vaig a pèrdues”, afegeix. “Amb aquestes condicions, és impossible que es produeixi un relleu generacional”, assumeix Pañella. Per a ells, el que es necessita és voluntat política per a alleujar una situació complexa. L'any passat, la consellera de Territori de la Generalitat, Sílvia Paneque, va visitar l'enclavament i davant els agricultors es va comprometre a abordar la situació amb un paquet d'inversions que ascendeix a 6,9 milions d'euros. L'organisme públic dependent de la Generalitat que ha de realitzar bona part de les tan esperades intervencions és la Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Fuentes de la ACA assenyalen que estan desenvolupant diverses actuacions per a millorar el drenatge de la riera de la Murtra i, en general, de la zona del delta del Llobregat. S'executaran en diferents fases en els pròxims anys, prometen. A curt termini, el mes que ve “finalitzarà la redacció del projecte de millora de l'assut de la Murtra”. També volen “impulsar la licitació dels treballs necessaris per a redactar el projecte constructiu del segon caragol d'Arquimedes previst en la Murtra”, a més d'actuacions complementàries per a millorar la capacitat de drenatge en la zona.

Davant alguns dubtes que han sorgit en el territori sobre aquest segon caragol, aquestes mateixes fonts de la ACA aclareixen: “Continua previst, estem treballant en els estudis i la definició bàsica per a fer-ho possible”. També a poc trigar es comprometen a “millorar el caragol d'Arquimedes actual, amb la reparació de la reixa i la instal·lació d'un sistema de neteja automàtica”. A més, volen realitzar una “prova pilot del protocol de drenatge vinculat als caragols de la depuradora de Gavà-Viladecans”. Segons la ACA, es realitzaran reunions de seguiment amb representants del territori. Per a Baldiri Ros, president del Institut Agrícola Català de Sant Isidre, en vint anys s'ha “avançat una mica, però no hi ha eficàcia per part de les administracions públiques”. Segons el president de la patronal de les empreses d'agricultura, els ens públics “no valoren el que suposa perdre una collita”. Des d'aquesta institució, s'han ofert diferents solucions tècniques per a abordar el problema. Ros no amaga el seu empipament perquè “ha passat una altra vegada”. “No són grans quantitats d'inversió, es necessita voluntat política”, insisteix el president del Institut Agrícola. En aquest cas, la patronal i els sindicats estan d'acord. “La situació és crítica des de fa molts anys”, considera Germán Domínguez, coordinador de Unió de Pagesos en l'àrea metropolitana de Barcelona. “És una qüestió política”, coincideix el sindicalista, que també reclama ampliar les canonades que passen per sota de la C-31 per a millorar l'actual gestió de l'aigua. Per part seva, els ajuntaments recolzen les peticions dels agricultors. “Fem nostres les seves reivindicacions per a garantir la seva viabilitat actual i futura”, assenyalen des de l'Ajuntament de Gavà. Segons fonts de l'administració municipal, han estat “insistint proactivament perquè agilitin la inversió, ja compromesa i del tot necessària, en les infraestructures hidràuliques que garanteixin un desballestament ràpid dels camps de conreo”. L'Ajuntament de Viladecans s'expressa en la mateixa línia que el de la localitat veïna i ha demanat una reunió urgent amb la ACA per a abordar de nou la situació. Gavà i Viladecans no són les úniques poblacions del parc agrari amb afectacions per les últimes pluges en el seu sector agrícola. A Santa Coloma de Cervelló, amb trencaments de rieres, Sant Boi i El Prat també han tingut problemes de diferent índole.