Conversant amb un robot

Malgrat el seu sofisticat desenvolupament tecnològic, els avions continuen sent tan impuntuals com els trens al nostre país. Em va passar fa uns dies. Havia de fer un viatge i el retard de dues hores en la T4 el va tornar inútil. Vaig cridar a un número d'atenció al client per a veure si podia recuperar els diners i aquí va començar la meva experiència amb els robots. Vaig parlar amb un i als pocs minuts amb un altre que va contactar amb mi per WhatsApp . El segon va tornar a demanar-me les dades que ja li havia donat al primer. Com vaig trigar un minut a buscar-los, es va començar a impacientar malgrat ser una màquina i a preguntar-me: "Segueixes en línia? Has rebut el meu missatge?". Tot seguit, va afegir: "Per falta de resposta, l'agent finalitza aquesta interacció".

Amb els wasaps que un intercanvia amb éssers humans es pot prendre el temps que vulgui per a donar una resposta, però amb els androides tecnològics sembla que no és així. Aquest descobriment em va portar a respondre-li: "Disculpi, però no tinc costum d'actuar a les ordres d'un robot". En aquest instant, el meu interlocutor va reprendre el contacte: Un moment, si us plau. Passaré la teva conversa a un agent humà per a ajudar-te de manera més personalitzada". Als pocs segons vaig creure complerta la seva promesa: "Benvingut al xat. El meu nom és Lizeth ". Però de seguida vaig poder comprovar que Lizeth era altre o el mateix agent artificial d'abans perquè va tornar a utilitzar les seves mateixes paraules: "Segueixes en línia?". És a dir, que continuava parlant amb un robot i a més amb un robot mentider.

Es parla molt avui de la IA i que aquesta enviarà a molt de personal humà a l'atur. Però cada vegada tinc més la certesa que simplement vivim un moment d'estupidesa de la humanitat i que aquest serà passatger. Abans o després, els humans recuperaran el seu treball. Al que assistim avui és a un rudimentari simulacre de futurisme. El meu robot no era aquí per a resoldre'm res, sinó per a estalviar-li a aquesta companyia aèria efectuar el reemborsament del meu viatge fallit i per a fer-me perdre el temps.

L'exemple em recorda a les pel·lícules de ciència-ficció dels anys 60 que dibuixaven un segle XXI en el qual ens alimentaríem de pastilles com suposadament el feien els astronautes. Ja estem en el segle XXI i al nostre país tothom ha après a cuinar gràcies a Internet i a les receptes de Arguiñano. Mai s'ha menjat millor que ara. Avui mengen bé fins als astronautes perquè això de les pastilles era un fals mite. Sí, crec que Lizeth, el meu robot mentider , té els dies comptats