Els individus som un fruit comunal

“La tradició sobretot és important per als que no són tradicionalistes”. La frase, brillant, provocadora i lúcida, és de l’escriptor mallorquí Guillem Frontera, un mestre a l’hora de fer una literatura molt moderna però, a la vegada, plena de les lliçons i els bagatges del passat. L’autor d’Els carnissers i de La mort i la pluja, entre tants altres, va escriure la frase per posar en evidència i desacreditar l’adamisme d’aquella mena d’artistes que van de rupturistes, transgressors i experimentals però que, després, en realitat es passen la vida descobrint la sopa d’all. M’ha fet pensar en la frase de Frontera la lectura de Corcs, la sorprenent i agosarada primera novel·la d’Olívia Lund (Felanitx, 2002). Lund és molt jove, però no cau en cap de les dues temptacions en què més solen caure els creadors novells, que són la innocència pretensiosa de creure’s que tot ha començat amb ells i el menyspreu cregudet i risible per tot allò que els ha precedit. Aquí és tot el contrari. Lund ha escrit una novel·la temàticament i formalment moderna –la mirada és feminista, l’estil és viu i lliure i agafa recursos i diccions tant de l’oralitat com de la literatura més llibresca, l’estructura narrativa segueix uns patrons establerts d’entrada i, tanmateix, en tot moment manté l’agilitat–, però també ha escrit una novel·la prenyada de passat, d’antigor ancestral, de memòria comunitària. El tema de la novel·la, potser millor dir-ne el nucli expressiu, és precisament la influència del passat sobre el present, la incorporació de molts ahirs en l’avui, la consciència viva que el que un individu concret és ara i aquí, en el moment present, és la conseqüència de moltes herències, de molts individus i moltes vides concretes que l’han precedit. Dues esferes narratives La maniobra narrativa que Lund ha muntat per donar forma a la seva concepció de la vida individual com a fruit comunal –també com a càrrega de corcs germinatius...– és molt senzilla, però també és d’una audàcia i una efectivitat molt notables. Lund combina al llarg de tota la novel·la dues esferes narratives que a penes es toquen directament però que estan comunicadíssimes. La trama principal conta la vida de la Glòria, una mallorquina de Felanitx, des que neix fins que ella mateixa és mare, sense deixar de banda cap de les etapes d’una vida convencional: l’escola, el divorci dels pares, la relació amb la família i amb les amigues, la iniciació en l’amor i el sexe, etcètera. Aquest pla narratiu, que Lund fa que sigui l’esquelet que articula i fa avançar l’obra, es complementa amb la carnadura d’altres històries, amb recuperacions de vides de persones del passat: no d’unes persones qualssevol, és clar, sinó d’avantpassats de la Glòria, d’aquells fantasmes que li han arribat per memòria cel·lular i que ella duu dedins i que transmetrà a la seva filla.