Crim de guerra?: claus del judici a Alemanya contra exmilitar d'Ucraïna per sabotatge del Nord Stream

Aquest dimecres 14 d'octubre va començar a Hamburg el judici que pot determinar si va existir o no una implicancia d'Ucraïna en l'explosió que va danyar els gasoductes Nord Stream en 2022. El principal assenyalat és Serhii Kuznietsov, acusat de "còmplice de crims de guerra" per liderar el grup que presumptament va dur a terme el sabotatge de les infraestructures de gas que connecten Rússia i Alemanya. El seu defensa demana la seva absolució, al·legant que no pot parlar per raons de seguretat.

Primera modificació: 15/10/2026 - 01.41

Considerat un dels majors actes de sabotatge a Europa des de la Segona Guerra Mundial , la voladura dels gasoductes Nord Stream va acaparar l'atenció global al setembre de 2022, set mesos després de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna , que ha desfermat una guerra que s'ha estès fins a l'actualitat.

Encara que inicialment els observadors internacionals van responsabilitzar a Moscou de les explosions, els investigadors van trobar posteriorment indicis d'una possible implicació dels serveis de seguretat estatals d'Ucraïna, a pesar que Alemanya és un dels aliats més pròxims d'aquest país.

Per aquest motiu, el judici que va iniciar aquest dimecres 14 d'octubre en el Tribunal Superior Hanseàtic a Hamburg és seguit amb gran expectativa –més d'un centenar de mitjans s'han acreditat per al seu cubrimiento, segons les autoritats– i les seves conclusions poden tenir impacte en la fins ara fèrria aliança entre Kíev i Berlín .

La Fiscalia General de l'Estat d'Alemanya acusa a Serhii Kuznietsov –un excomandante de l'Exèrcit ucraïnès de 50 anys, que va ser detingut a l'agost durant unes vacances a Itàlia– de "haver elaborat amb altres militars, a petició de les autoritats ucraïneses, un pla per a destruir els gasoductes" Nord Stream.

En llegir l'escrit d'acusació, el fiscal Stefan Schmidt va assenyalar que Kuznietsov "va cometre un crim de guerra en atacar infraestructures civils mitjançant mitjans militars". A més, el exmilitar enfronta càrrecs addicionals per provocar una explosió, causar danys a la propietat i interrompre serveis públics.

Segons els càrrecs, l'acusat hauria encapçalat un comando compost per bussejadors professionals, un expert en explosius i una persona encarregada de dur a terme les explosions del 26 de setembre de 2022, que van danyar els gasoductes construïts per a transportar gas natural rus a Alemanya a través de la mar Bàltica .

Per a això, el sospitós hauria organitzat i ajudat a executar la detonació d'almenys quatre bombes d'entre 14 i 27 quilograms a una profunditat d'entre 70 i 80 metres, prop de l'illa danesa de Bornholm, amb la meta, d'acord amb la fiscalia, d'interrompre permanentment el subministrament de gas i impedir que Rússia utilitzés els ingressos per a finançar les seves operacions militars.

Els membres del comando, segons la tesi del procuradoratge alemany, haurien utilitzat un iot que va salpar del port alemany de Rostock i que hauria estat llogat mitjançant…