El dia que Mbappé va descobrir què vol dir ‘polaco’
L’altre dia Feijóo va anunciar que construiria un milió de pisos gràcies al fet que, amb un govern seu, hi hauria “menys burocràcia”, però en comptes de menys burocràcia, va dir “menys democràcia”. Sovint no sap interpretar el que està llegint. L’altre dia va dir que ell només s’adreçaria als pencaires i no als penques, i al dir “penques” (“jetas”) va fer així. Aquests lapsus el fan carn de mem, i aprofundeixen en l’evidència que la personalitat del candidat favorit a les enquestes per presidir Espanya no dona la talla, però no perquè s’equivoqui sovint, sinó perquè és un polític d’una època passada. I a més a més, quan no són els mems, són les idees reescalfades que li prepara un equip tan poc brillant com ell. Ahir va presentar el “Contracte amb Espanya”. Apa que no s’ha fet vegades, això del contracte! Bé, són 12 principis, un dels quals és “garantir l’ensenyament del castellà a tot Espanya”, com si no estigués garantit. En realitat és contra l'ensenyament en català. Quina sorpresa, oi? Home, del partit que més ha treballat per impedir que el català sigui oficial al Parlament Europeu, només en pots esperar propostes com aquesta. Té gràcia també que digui que s'erradicarà qualsevol adoctrinament a les aules. O sigui que ja no explicaran ni el 12 d’octubre, ni el 2 de maig, ni la Constitució del 78? Si em sentissin, em contestarien que ni el 12 d’octubre, ni el 2 de maig, ni la Constitució del 78 són adoctrinament, sinó que són història, que adoctrinament és l’Onze de Setembre o ensenyar la lletra d’Els segadors. El PP és avorrit fins i tot en això. El que no vol dir que menystinguem l’amenaça. Perquè un govern PP-Vox tindria al darrere tot l’aparell de l’estat. Hi ha massa jutges amb ganes de fer de mestres d’escola a Catalunya. Si governa, PP i Vox seran el braç polític, visible, executiu d’un estat profund capaç, per exemple, de demorar l'arxivament de la causa contra Puigdemont, per més que el TC i el TJUE hagin deixat clar que res s’oposa a l’aplicació de la llei d’amnistia. És un estat profund que connecta amb antigues pulsions que es renoven a cada generació. Això va passar diumenge al Bernabeu. Mbappé seu a la banqueta i sent que els aficionats del Madrid criden “es polaco el que no bote”. I el delegat de l’equip, Chendo, li pregunta si sap què vol dir polaco. I quan l’hi expliquen, hi, hi, hi, riu per sota el nas. Aquest és el contracte amb Espanya, viure en un estat on som estrangers. Després ve l’esquerra a demanar-nos que els ajudem a aturar el feixisme, com si no ho haguéssim fet a cada elecció. Com si el feixisme només fos cosa d’un partit, i no d’una cultura profunda i estructural. Bon dia.
